El turisme cultural a Andorra

El turisme cultural és un concepte del qual s’han fet diferents definicions, segons el moment, el lloc i la conveniència. En aquest cas, i per tal de ser rigorós, vull utilitzar la definició que en va fer l’Organització Mundial del Turisme (OMT) l’any 1985. En aquesta es defineix el turisme cultural com el moviment de persones per motivacions culturals, incloent-hi les rutes de formació/estudi, les arts escèniques, els itineraris culturals, els viatges a festivals, les visites a monuments i llocs històrics, el folklore i els pelegrinatges.

Després d’aquesta breu introducció formal del concepte que vull tractar, vull fer, d’aquest, un article d’opinió sobre l’estat de la promoció del turisme cultural al país, tasca que recau en el ministeri de Turisme i en Andorra Turisme, entitats que tenen per objectiu liderar el disseny i l’execució de les polítiques i estratègies de màrqueting turístic d’Andorra. He de dir que concretament la promoció del turisme cultural és, sens dubte i segons el que anem sentint, molt escassa i pobra, llevat de la realització cada estiu de l’espectacle del Cirque du Soleil, si volem entendre aquest esdeveniment com d’interès cultural i no d’entreteniment o d’espectacle puntual.
I dic per allò que anem sentint fent referència directa a les declaracions del ministre de Turisme, Francesc Camp, en el programa de Ràdio Nacional d’Andorra El cafè de l’Ara i Aquí, del dia 2 de febrer passat, al qual va assistir com a convidat per parlar de les diferents actuacions del seu ministeri. Unes paraules que em van deixar perplex.
La seva intervenció va arrencar amb les clàssiques anàlisis de dades i percentatges de visitants, turistes, excursionistes... Cosa habitual. Però cap a mitja tertúlia va entrar a comentar l’estratègia de promoció que va exposar el mes de juliol passat a la comissió d’Economia del Consell General, als comuns i als diferents agents econòmics i turístics del país. A grans trets, l’objectiu que Andorra es convertís en una destinació “cinc estrelles” per mitjà, segons va explicar, dels cinc grans tipus de turisme que té el país, i que cal potenciar: el turisme de neu, el turisme de natura i muntanya, el turisme de compres, el turisme de wellness i de salut i el turisme cultural. Una enumeració amb què estic totalment d’acord, tant en la seva classificació com en el fet que s’han de potenciar, ja que són els nostres punts forts com a país i com a destinació.
No obstant això és aquí, parlant del turisme cultural i de la seva promoció, quan la meva indignació arriba al seu punt àlgid. Segons diu el senyor Camp, i cito textualment, “tenim un repte important. A poc a poc hi ha iniciatives que van quallant i que ens situaran en el mapa. És clar que tenim una oferta cultural, però la tenim molt atomitzada, molt autòctona. Però difícilment pot aconseguir una certa notorietat a fora d’aquí perquè la gent vingui expressament”. 
D’aquestes paraules se’n deriva la conclusió, clara i manifesta, que el ministre de Turisme del Govern d’Andorra creu i considera que el nostre patrimoni cultural i històric no té prou potencial per si sol perquè la gent vingui a visitar-lo i a descobrir-lo.
Andorra té una història i un patrimoni pluricentenari, gairebé mil·lenari, que molts països envejarien i que ja els agradaria tenir. Andorra disposa d’una xarxa de museus i monuments, tant públics com privats, que reben més de 200.000 visites l’any (211.846 visitants l’any 2014, segons les darreres dades oficials), i més visitants que rebrien si es poguessin tenir les nostres esglésies romàniques habilitades i obertes tot l’any, almenys les més representatives. Tenim una joia natural catalogada com a patrimoni de la humanitat dins la categoria de paisatge cultural com és la vall del Madriu-Perafita-Claror. Tenim unes tradicions que han perdurat durant segles i també tenim, des de l’1 de desembre passat, gràcies a la feina del ministeri de Cultura i de l’associació de Fallaires d’Andorra, les falles de Sant Joan declarades com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. 
No vull allargar-me en l’inventari de tot allò que un visitant, turista o excursionista pot trobar al nostre país sota l’epígraf o etiqueta de turisme cultural, perquè la llista és llarga, rica, acolorida, variada i diversa. I vull afegir que, a diferència del que va destacar el senyor ministre en clau negativa, el fet de que la nostra oferta sigui massa atomitzada o massa autòctona no és, en cap cas, un element negatiu o handicap per fer visitar Andorra. Ben al contrari, aquesta personalitat pròpia i aquesta autenticitat cultural és un dels fets que més atreuen i poden atreure la gent de fora.
El turisme cultural és, ha de ser, molt més que el Cirque du Soleil. El turisme cultural a Andorra, amb el patrimoni històric i cultural de què disposem, és la pedra de toc per fer del nostre país una destinació única, perquè única és l’oferta que podem llançar al món. 
Però cal convenciment, determinació, voluntat, visió estratègica i respecte pel patrimoni per promocionar i per vendre, també, aquesta part d’Andorra. La del llegat històric. Molta més determinació i molt més convenciment, senyor ministre.