Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JPeruga

Joan Peruga

Historiador i novel.lista

 

 

 Entre copes

Entre copes




Anem a comprar vi a un celler del Somontano, disposats a gastar-nos una part de la setmanada. Tenim un ampli ventall per triar, però optem per Viñas del Vero. Ho fem sovint, pel vi excel·lent que hi trobem però, sobretot, pel tracte exquisit del personal. La Susana ens rep des de fa anys amb un somriure de revetlla. És atenta, propera en la justa mesura, familiar i discreta. Ella ha educat el nostre paladar ignorant amb paciència de mestra d’escola. Avui hem conversat també amb el Joaquin, que amb quatre pinzellades impressionistes ens ha dibuixat la topografia vinícola de la comarca. I amb la Marta, que ens ha encomanat definitivament la seva passió pel Cabernet. Els comentaris dels visitants que trobareu al web del celler coincideixen en la dedicació i l’amabilitat del personal, el principal motiu pel qual asseguren que hi tornaran. Una gran lliçó que podem aprendre a Andorra: la millor inversió és aquella que converteix els que atenen els visitants en uns grans coneixedors i apassionats de la seva feina. Fa anys que en parlem, però sembla que mai ens ho acabem de creure.

Ahir a la tarda ens vam posar a casa Entre copes, una pel·lícula que envelleix bé, com el vi. És una manera de motivar-nos abans de les grans cites, com feia el Guardiola amb els jugadors del Barça. M’adono que hi ha una frase que sempre he volgut utilitzar en un relat, i avui és el dia. Si recordeu la pel·lícula, potser us inclinareu pel moment en què el Miles i la Maya conversen en una escena íntima. Ella li diu: “M’agrada pensar en la vida del vi. És una cosa viva. Pensar en què passava l’any que el raïm creixia, com brillava el sol o si plovia. M’agrada pensar en tota la gent que va cuidar i veremar la vinya. M’agrada veure com un vi segueix evolucionant. Per exemple, si obro una ampolla avui sabrà de manera diferent de com sabria si l’obrís qualsevol altre dia. Perquè el vi evoluciona constantment fins que assoleix el punt àlgid. I, aleshores, comença el seu constant i inevitable declivi.” No està gens malament, però no és aquesta la frase. En tinc una altra de molt millor. Li demano la col·laboració a la Susanna. Em serveix una copa de Secastrilla. És un garnatxa sense concessions. Inclino la copa, observo el color, hi poso el nas ben a dins, tanco els ulls i m’empasso un petit glop.

-Què, què et sembla, ¿Joan? -Mmm... Més hermètic que el cul d’una monja, però amb molt bona concentració -imito el Miles, l’escriptor frustrat. Tornem a casa ben satisfets i amb la novetat d’un garnatxa blanc que, per consell del Joaquin, deixarem reposar una mica més a l’ampolla, evolucionant amb calma fins que assoleixi el seu punt àlgid.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte