Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RAreny

Rossend Areny

Mestre i conseller lauredià

 

 

‘Eppur si muove’




Tot comença al final de l’edat mitjana, un període caracteritzat per l’obscurantisme i les certeses poc científiques d’una Església catòlica repressiva i sovint violenta. Però, malgrat tot, un període en què començaran a aparèixer mostres incipients de modernitat.

Durant molt de temps, l’espècie humana es pensava que vivia en un món totalment pla i desconeixia fins i tot que hi havia tot un continent a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. Més tard, va arribar a pensar, condicionada per la visió geocèntrica d’alguns científics i sobretot del clergat, que la Terra estava al centre de l’univers i que la resta d’astres orbitava al voltant. Però apareixien veus discordants, incòmodes perquè tombaven aquella realitat tan arrelada, que s’atrevien a posar el nostre planeta al lloc que li pertocava. Les noves teories heliocèntriques van crear controvèrsia i malestar en un món que no era allò que semblava. Alguns fins i tot van tastar el gust de les flames per heretges en demostrar, científicament, que la Terra no era més que un planeta que girava al voltant de l’astre rei.

Copèrnic, Galileu i altres van acabar fent prevaler la raó per sobre de les teories obscures gràcies al mètode experimental que ha acabat sent bàsic en la comunitat científica moderna. Eppur si muove, i tanmateix es mou, va acabar dient el segon, referint-se a la Terra, mentre abjurava de les seves conviccions i reconeixia les veritats de les sagrades escriptures per salvar la vida del braç executor de la Santa Inquisició. Sense saber-ho encara, els astrònoms, matemàtics i geògrafs d’aquella època van traçar el camí a totes les generacions posteriors de científics. Tot allò que semblava cert i inamovible va deixar de ser-ho.

Quelcom de semblant passa en la societat actual. En un món cada cop més globalitzat, res és ja definitiu. A més, els canvis es van succeint a velocitat de creuer gràcies als nous mitjans de comunicació. Vivim en un món frenètic en què tot allò que creies consolidat es torna obsolet i caduc. Fins i tot les idees. A tall d’exemple, qui ens havia de dir que aquella tan aclamada Unió Europea, creada per evitar nous conflictes en el vell continent, començaria un dia a esmicolar-se. Qui ens havia de dir que aquella extrema dreta que va protagonitzar el capítol més fosc del segle XX acabaria ocupant una plaça, sovint determinant, en els estats democràtics actuals. Qui ens havia de dir que aquells néts d’emigrants serien els qui acabarien negant el dret a una vida digna dels emigrants d’avui.

Increïble però cert. Aquesta espècie humana és capaç d’oblidar la història més recent. Quan tot va bé es replega sobre ella mateixa obviant una realitat que no deixarà d’existir encara que no li facis cas. Però la història és tossuda i allò que és pot deixar de ser-ho un dia. Qui els havia de dir als francesos de mitjans del segle passat que, un dia, arribarien des del país veí i els traurien de cases i terres. Com en l’edat mitjana se’ls obligava a combregar amb una realitat diferent i, si no ho feien, arriscaven la vida. I havien passat 500 anys! ¿Per què no pot tornar a succeir? Tot pot canviar demà mateix. I és que els homes som aquells animals racionals que som capaços d’ensopegar amb la mateixa pedra una vegada i una altra.

Avui no li toca viure, a Occident, les desgràcies i calamitats d’una guerra, però no per això no existeixen en altres llocs del planeta. No tenim règims totalitaris que t’obliguen a creure en allò de què estan convençuts quatre caps pensants. I molt sovint no s’ho creuen ni ells mateixos... Però no per això han deixat d’existir aquests règims en altres indrets del planeta. Aquí estem bé i és el que ens importa. A qui l’interessa que es construeixin murs físics per aïllar poblacions en nom de la seguretat nacional, com el que separa Palestina de la resta d’Israel, o com el que vol construir el senyor (per dir-ho d’alguna manera) Donald Trump a la frontera amb Mèxic? El cas d’Israel és de traca: que lluny ens queda l’absurditat de construir un mur per aïllar una regió que et reclama ser independent i no vols donar-li la llibertat... Però recordem que totes aquestes situacions humiliants per a la persona humana, que succeeixen avui en dia en llocs allunyats, les vam viure no fa pas tant aquí.

Però coses més inversemblants li han passat a la humanitat com per donar per definitiva la realitat actual: un dia els astres van deixar de girar al voltant de la Terra! Imagineu-vos com pot canviar el món d’avui per demà. No tanquem els ulls per no veure una realitat que no ens afecta...

De moment.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte