Es creuen influents...

Una de les coses més interessants de la professió de periodista és veure que allò que has escrit té repercussió pública. Alguns titulars han estat material per als mateixos parlamentaris, d’altres han fet obrir expedients en l’àmbit sanitari, d’altres fins i tot en el policial o judicial. Aleshores, allò del quart o del primer poder t’ho creus. Et penses que ets especialista en tot. Però arriba el dia que la realitat et pega una gran bufetada i t’adones que som uns creguts, que ens pensem que som la principal influència dels poders públics. Confesso que fa poc vaig rebre jo la bufetada. Vaig fer un reportatge que parlava de la inexistència de passos de vianants des de la frontera del Runer fins a Sant Julià. Són més de dos quilòmetres i, sobretot, hi ha tres centres comercials que tenen parades de bus a una banda i l’altra de la carretera, la qual cosa vol dir que moltes de les persones que hi treballen i que utilitzen el bus públic s’arrisquen diàriament en travessar la carretera, que en algun lloc té quatre carrils, sense cap pas de vianants. Doncs bé, il·lusa de mi, mesos després pregunto a Ordenament Territorial si s’hi havia projectat algun pas de vianants. La sorpresa va ser quan em van dir que sí. Em vaig posar la medalla del periodista pensant que el meu article havia entrat a debat en aquest departament ple d’enginyers que no havia caigut en dècades que en aquest tram viari alguna cosa fallava. Doncs no. Vaig ser una periodista molt, molt creguda. El primer pas de vianants que han posat no és a prop de cap parada de bus, ni de cap porta d’un centre comercial. Les ratlles blanques pintades a l’asfalt uneixen dos estacions de servei. Creguda de mi, què dec saber jo d’enginyeria i d’ordenament del territori...