Feminisme cultural a la vena cada vuit hores

Sense preàmbuls. Dosi directa a la vena, cada vuit hores, sense treva, de sis llibres, tres d’aquest any i tres de més antics.

Primer: Las sin sombrero. Sin ellas la historia no estaría completa, de Tània Balló. Forma part d’un projecte crossmedia, que inclou, a més del llibre, un documental i un web, i que vol reivindicar la memòria de les dones de la Generació del 27, les companyes de Lorca, Dalí i Buñuel a la Residencia de Estudiantes o a la Real Academia de San Fernando. Aquest magnífic projecte no és cap dèria de feministes histèriques, és idea d’un home, Jorge Carrasco, que, llegint la biografia de Lorca, es va preguntar per què s’havia esborrat el record de tantes dones d’aquell moment i va proposar explicar la història sencera. “Perquè és just, perquè volem, perquè s’ho mereixen”, diu la publicitat inicial del projecte al web. I un equip ha rescatat les dones que van crear i publicar igual que els poetes del 27, que hi van tenir una relació molt estreta, que podem veure en moltes fotos, però que van des­aparèixer per art de màgia a l’hora de redactar els manuals i les històries de la literatura. Dones com María Teresa León, Con­cha Méndez, María Zambrano, Maruja Gallo i Rosa Chacel, entre altres. Formen part d’una generació brillant, que s’allibera, culta, moderna... que va desaparèixer el 1936.

Igual que van desaparèixer, perquè es van exiliar o van callar, les protagonistes de L’exili violeta de Marta Pessarrodona i de les Donasses de la mateixa autora: periodistes, artistes i escriptores que van triomfar a l’època de la República: Irene Polo, Margarida Xirgu –l’actriu íntima de Lorca, per cert, Carme Karr... entre d’altres.

Un alumne pot estudiar 200 autors espanyols des de l’edat mitjana fins a l’actualitat i només quatre autores, confirma el documental de Las sin sombrero. De fet, les dones no només estan absents de la història literària, ho són de la història en general. ¿Quantes científiques coneixem a part de Madame Curie? I en el món de l’art, tres quarts del mateix. Per això també convé injectar en vena Musas, mecenas y amantes. Mujeres entorno al surrealismo, de Victoria Combalía. I, posats a medicar-nos contra l’oblit, també podem prendre una dosi Amb uns altres ulls de Betsabé García, la biografia de Montserrat Roig. I si el pacient protesta al·legant victimisme de les dones, una altra dosi, ara de Las olvidadas, d’Ángeles Caso. I si creu que és tot una exageració, doble pastilla i notícia molt recent: el Museu del Prado dedicarà per primer cop una exposició a una pintora.

I anar fent. Seguiu aquest tractament cada vuit hores, fins que us surtin dones per les orelles, fins que la història estigui completa.