Heroiques bibliotecàries

M’ho imagino de la següent manera. El conclave de bibliotecàries reunides en una de les cambres secretes de la seu central a Prada Casadet. La cerimònia per donar la benvinguda a una nova aspirant inclou la cessió dels símbols sagrats de la professió —un lector làser de codi de barres personalitzat—, i el pronunciament de les inspirades paraules transmeses de generació en generació, des que Benjamin Parker les hi va confiar al seu nebot: “Un gran poder comporta una gran respon­sa­bilitat.” 

Certament, no s’ha d’arribar al nivell de Spiderman, però d’heroïnes per partida triple podríem qualificar la promoció de guardianes de la biodiversitat de lectures en préstec de la Biblioteca Pública de Govern. 
Primer. Per la seva resistència al vent i al fred, que va quedar àmpliament demostrada el 25 d’abril passat durant la celebració, al pati exterior, dels 
30 anys de dependències culturals a l’edifici Prada Casadet. 
Segon. Pel ric inventari d’anècdotes que atresoren dignes de quedar consignades en un llibre degudament indexat a la base de dades. Des del robatori “per amor” d’un manual de dret amb persecució del lladre pels carrers a la devolució d’un exemplar deu anys després. El més habitual, però, acostuma a ser la petició d’un llibre del qual no es coneix el títol real ni el nom de l’autor. Això sí, per alguna raó inexplicable, nou de cada deu vegades a la portada hi ha algun element de 
color blau. 
I tercer. Tant pel poder d’arribar als usuaris ideant i programant activitats relacionades de manera directa o transversal amb el foment de la lectura, com per la responsabilitat d’assolir els reptes actuals que s’ha de fixar tota biblioteca pública de qualitat que, amb els mitjans a la seva disposició, ja no es pot conformar amb el tradicional rol d’emmagatzemament i conservació de llibres. 
Potser ja és hora de considerar més que amortitzat un equipament que celebra amb orgull trenta anys de rendiment, però que a l’hora d’oferir els serveis demanats pels usuaris es demostra limitat. Per donar cabuda al potencial cultural de la biblioteca pública que ens mereixem, urgeix una infraestructura que inclogui la disposició d’espais específics, polivalents i, ja posats, també imaginaris. Ni que sigui un per albergar l’enigmàtica cambra secreta on se celebri la cerimònia d’iniciació per esdevenir Heroica Bibliotecària Pública de Govern.