Fa dos anys eterns que escric sobre els ciutadans del país que vaig deixar fa més d’un quart de segle però on vaig néixer i on per sempre es quedarà una part del meu cor. Escric sobre aquells que, de diverses maneres, treballen per la pau en un país que està en guerra, que sobreviuen en un país enorme, totalitari, burocràtic, perillós, intolerant a qualsevol opinió divergent de la línia del govern. País que pateixen. País que estimen. País que de vegades odien per tantes injustícies que hi troben. 

No sempre m’és fàcil entendre els russos. Fa molts anys que no hi vaig, a Rússia. La meva periodista preferida d’aquesta època, Katerina Gordeeva, a través de les seves entrevistes, m’ajuda a apropar-m’hi. “El treball als centres de cures pal·liatives m’ha ensenyat que tots som iguals davant de la malaltia i de la mort,” diu Nyuta Federmesser. “Siguis qui siguis, vinguis d’on vinguis, si t’aguaita el dolor, si t’estàs morint i em necessites, jo vindré a fer-te companyia i intentaré alleujar els teus patiments tant com pugui.” “Ni que fos una persona que t’ha fet mal?” pregunta la periodista. “Ni que fos un assassí, un criminal convicte?” “Siguis qui siguis. La mort ens iguala a tots.” 

Anna Konstantinovna Federmesser (a qui tothom li diu Nyuta) treballa de directora i coordinadora de centres multifuncionals de cures pal·liatives, i és la creadora de les fundacions Casa del Far i Vera, ONGs que es dediquen a la recaptació de fons per a clíniques de cures pal·liatives, tant les privades com també les estatals, i a l’ajuda mèdica, espiritual i psicològica per als seus pacients i per a les famílies afectades. Mentre la fundació Vera s’ocupa dels malalts de totes les edats i amb totes les patologies, La Casa del Far d’entrada s’ha dedicat específicament a l’ajuda als nens i joves, principalment amb malalties oncològiques, tot i que ara s’ha ampliat la seva activitat a l’ajuda als refugiats. M’ha cridat especialment l’atenció la secció de cura pal·liativa perinatal per als casos quan abans de néixer un bebè és diagnosticat amb una malaltia crònica amb poca esperança de vida, però la mare desitja continuar amb l’embaràs.  

Vera en rus significa fe, però en aquest cas es tracta del nom de la seva mare, la ginecòloga i oncòloga Vera Millionshchikova, que als finals dels anys 1980 va fer un gran treball d’advocacia dels drets dels pacients, i demostrant que el control dels símptomes millora la vida del malalt considerablement, l’any 1994 va crear el primer Hospital de Cures Pal·liatives al territori de la  Federació Russa que ara porta el seu nom. Vera Millionshchikova va morir de sarcoïdosi als 68 anys l’any 2010, però la seva filla continua la causa començada per la mare. No pot marxar del país. No pot abandonar-la. Treballa per a aquells qui més la necessiten en un món que s’ha tornat boig.