I jo, ara que estic jubilada, ¿què puc aportar?

Arriba un dia que et diuen: és hora de jubilar-te. Et comences a imaginar en aquesta situació i et planteges: ¿què faré jo a casa? ¿Què faré amb aquest excés de temps lliure?... Quin canvi!! Moltes persones benintencionades t’aconsellen: “Ara podràs fer tot el que voldries fer i no fas per manca de temps...”, però jo ja feia el que volia fer.

Tenia una feina que m’agradava i que alhora em permetia estar en contacte amb els meus familiars, tenir les meves aficions i fer allò que desitjava fer. Jo no tenia ganes de plegar.

Com que sóc una persona inquieta, vaig començar a buscar alternatives: aprendre informàtica, fer esport, continuar fent alguna cosa pel meu compte..., però trobava a faltar el que m’havia mogut al llarg de la meva vida: necessitava “moure” la meva ment, sentir-me útil. Tenia molt clar que encara podia aportar moltes coses a la gent, a la societat. Al llarg de la meva vida laboral havia après molt i havia après coses que no s’ensenyen en cap escola ni universitat i... ¿què feia ara amb tots aquests coneixements? ¿Podia transmetre tota aquesta experiència a les generacions més joves o simplement havia de quedar reduïda a una experiència personal? Sens dubte, molta informació està recollida en llibres, a internet, però malauradament el llibre de saviesa sense pàgines que formem la gent gran és un llibre que avui dia no es llegeix. Sóc del parer que podem ensenyar molt de la nostra professió, de la vida, a les persones joves que estudien donant suport a les seves estades de pràctiques en les empreses, transmetre el savoir faire que nosaltres hem adquirit amb els anys perquè ells el reverteixin en la societat donant un plus de qualitat als seus primers passos com a professionals.

Aquest només és un exemple de les moltes idees perquè la gent gran continuem aportant a la nostra societat. I us asseguro que no sóc l’única que ho creu.

Per aquest motiu, quan se’m va proposar participar en el projecte Andorra la Vella, Ciutat Amiga de la Gent Gran, vaig veure una oportunitat per continuar fent alguna cosa per les persones i per la gent gran. Aquest projecte participatiu busca millores per a la gent gran però també per a la resta de la societat. No hem d’oblidar que TOTS nosaltres, grans, petits, joves, vells, estudiants, jubilats, treballadors, alts, baixos, prims, grassos, som els que fem que Andorra la Vella i el país on vivim sigui com és. Crec que tots estarem d’acord a voler una societat més humana, solidària, respectuosa i col·laboradora; on hi hagués espais per a tots i on tothom estigués còmode rebent i donant-se suport per, en definitiva, viure millor.

A mi m’agrada contribuir amb el meu granet de sorra per aconseguir-ho. I ho aplico al meu dia a dia intercanviant suport, consells i calor humana amb altres persones del meu voltant.

I és per aquest motiu que us convido a tots que us relacioneu, parleu, us ajudeu amb els vostres veïns, coneguts, companys de feina, tinguin l’edat que tinguin, per aprendre així els uns dels altres.

Si aquesta idea t’agrada només vull recordar-te que les coses no te les porten a casa... Si vols alguna cosa t’has de bellugar. La teva vida i les teves experiències són a les teves mans, tinguis l’edat que tinguis.