La intel·ligència artificial (IA) diuen que traurà la feina als periodistes. Però de moment ja fa perdre la son a alguns artistes que han vist, o millor sentit, com l’ús d’aquesta eina ha estat capaç de compondre i interpretar millor les seves cançons. M’ho ha dit el Jaumet. I ara se les veuen i se les desitgen per denunciar-ho perquè pròpiament es fa difícil fer-ho per la manca de regulació al respecte i perquè denunciar algú o alguns que ho fan millor que tu amb el teu estil i la teva música arriba a ser, fins i tot, una paradoxa de difícil argumentació i resolució.
Es tracta d’un nou repte, aquest de la IA, que ens ha de fer pensar, i he de reconèixer que no estic massa al cas, cosa que no hauria de ser així, suposo, perquè qualsevol dia em puc trobar un article o una crònica per aquests mons de Déu signada per mi i escrita amb el meu estil i les meves expressions i resulta que no hauré estat jo qui l’ha escrit, sinó el meu alter ego de la intel·ligència artificial. Que no és pas només un avatar, ai no.
Segur que a la meva mare, però, no la podrien enganyar de cap de les maneres. L’altre dia, sense anar més lluny, em va fer cinc cèntims de la seva darrera teoria: el Papa té un doble i de tant en tant surt a la palestra. Diu que va ser a la celebració de Divendres Sant quan se’n va adonar, perquè “no era ell, se li notava”. I he de dir que no he conegut mai ningú amb un ull tan clínic com el d’ella, que sense saber ni voler saber sobre tot allò que no li sigui necessari per viure, és com un radar ambulant per detectar històries i fraus. I si diu que aquell no era Francesc, doncs no ho devia ser. I si diu que aquesta no és la meva filla, la que escriu al Bondia, doncs ja podeu posar la mà al foc. Us ho puc ben assegurar.