La clau de la vida

Per tal d’entendre bé el tema d’avui, utilitzaré les imatges. Imagina que ets a la riba d’un petit riu que baixa alegre, però amb un cabal suau. Tens els peus dins l’aigua, que et cobreix fins al turmell. Al teu voltant tot és pau i tranquil·litat: els ocells esquitxen el blau del cel amb els seus contorns i l’aigua, cridanera, és l’única banda sonora que envolta el paratge. Tens a les mans un sedàs (un recipient cúbic que s’usa per al rentatge de minerals). De cames, l’omples de sorra submergint-lo en el corrent. Després, remenant amb la mà en desprens la grava (que representa tot allò negatiu a la teva vida) fins a deixar només la sorra (aquells llocs o moments que et proporcionen pau i tranquil·litat) i les llavors d’or (tot allò que et fa completament feliç). Observa ara la teva troballa. És un moment deliciós on se t’il·luminen els ulls d’estels curatius i aquest benestar arriba fins l’ànima. El cor, en aquest moment, rep una gran canonada d’amor. I és, precisament, de les papallones sensorials que ens han quedat dins del nostre sedàs que jo vull parlar-te.  
   Els moments de disbauxa que hem viscut durant les vacances: reunions familiars, rialles i troballes, mandrejar impunement, estades, viatges i aventures... Aquesta alegria que sentim durant el nostre temps lliure i el benestar que ens emociona i aporta felicitat (en més o menys ocasions), és l’autèntic motor de la nostra vida, i tractarem que no acabi aquí. Penso que és convenient buscar temps, d’allà on sigui, durant la resta de l’any per anar de tant en tant al riu de la vida amb el nostre sedàs i poder eliminar “grava” i extraure “llavors”, per tal de seguir remant sense desànim ni abatiment els mesos vinents.     
   L’essència de la vida és tirar cap endavant. Estar preparat per tot el que ens pot venir a sobre és important, saber esperar ho és encara més, però aprofitar el moment adequat és la clau de la vida.  Ara més que mai penso que jo estava equivocada. Interpretava aquesta frase del dramaturg Arthur Schnitzler de manera molt limitada i només dins el terreny material. Moment adequat= oportunitat d’interès. Que equivocada estava! Ara, després d’alguns pals i unes quantes hòsties, ho interpreto d’una manera més, diguem, “sana”: aprofitar el moment adequat, és per a mi, gaudir de tots els moments que es presentin, un per un. Aprendre que aquests són únics i intransferibles i que els mereixem de ple dret. 
   Així doncs, ens valdrà la pena anar a aquest riu, mantenir les papallones al nostre estómac, cultivar-les, treure-les de passeig i, sobretot, tenir a mà el nostre sedàs durant tot l’any.