La cura mental

“Tractar amb les ments humanes és l’obra més delicada en la qual els homes estigueren alguna vegada ocupats” (E.G. de White). Molt íntima és la relació entre la ment i el cos. Quan un està afectat, l’altre hi simpatitza. La condició de la ment influeix en la salut integral de la persona, molt més del que es creu.

Es necessita molta saviesa per tractar les malalties ocasionades per la ment. Un cor adolorit, un esperit desanimat, necessiten un tractament benigne. La simpatia i el tacte seran moltes vegades de millor benefici per al malalt que el tractament més hàbil administrat amb fredor i indiferència.

S’ha d’ensenyar a homes i dones que revisin curosament tot costum i que eliminin immediatament tot allò que pot perjudicar l’organisme i pugui influir negativament en la ment. Qualsevol que visqui amb senzillesa, que domini l’apetit i controli les passions, podrà conservar fortes, actives i vigoroses les facultats mentals.

El cervell és l’òrgan i l’instrument de la ment, i controla tot el cos. Perquè les altres parts del sistema estiguin sanes, el cervell ha d’estar sa. I perquè el cervell estigui sa, la sang ha de ser pura, i perquè la sang sigui pura s’ha de menjar sa i observar un estil de vida segons les lleis naturals, com explico en el meu llibre La Mente.

No mantingui la ment en una actitud inquieta, perquè això perjudica la salut. Ha de comprendre que ningú pot equilibrar la seva ment sinó vostè mateix. No s’acostumi a veure el costat negatiu de les persones i de les coses. Això és un defecte de caràcter que perjudica la ment.

Un dels grans obstacles per a la restauració dels malalts mentals és la concentració de l’atenció en si mateixos. Quan us preguntin com us trobeu, no comenceu a explicar els vostres problemes per captar simpaties. Molts malalts esperen que tots estiguin per ells, quan el que necessiten és dedicar l’atenció als altres, ser agraïts i fer feliços els que els envolten. Un és feliç en la mesura que fa feliç els altres. Aquesta és una llei de la ment.

El poder de la voluntat no s’aprecia degudament. Mantingueu desperta la voluntat i encarrileu-la degudament, i comunicarà energia a tot el ser i constituirà un auxili admirable per a la conservació de la salut. És el deure de cada u cultivar l’alegria en lloc de pensar en les angoixes i els problemes. D’aquesta manera se sacrifica la salut i la felicitat pròpia i la dels altres.

Les bones accions són una doble benedicció, perquè fan bé a qui les fa i a qui en rep els beneficis. La consciència d’haver fet el bé és una de les millors medicines per a les ments i els cossos malalts. Mentre que les cares de les persones generoses estan il·luminades per l’energia i expressen l’elevació moral de la ment, els de les persones egoistes estan abatudes, decaigudes i lúgubres. Els seus defectes morals es reflecteixen al seu rostre. Per tenir una perfecta salut mental els nostres cors han d’estar plens d’esperança, amor i alegria. Un esperit satisfet, resignat i alegre es traduirà en salut per al cos i la ment. Ja Salomó digué, fa més de 3.000 anys: “El cor alegre és una bona medicina” (Proverbis, 17:22).