Després d’un treball intens i constructiu a la Comissió Legislativa d’Educació, Cultura, Recerca, Joventut i Esports, s’ha arribat a un moment clau per a la llengua catalana a Andorra. La Llei del 1999 ja pretenia preservar i reforçar el català, però tot i que la intenció inicial era noble, la realitat sociolingüística ha demostrat que calia un nou impuls més ferm.

El nou marc legal, que entrarà en vigor el 26 d’abril del 2026, estipula requisits clars per a la integració lingüística a través del dret a ser atès en català i en l’obligatorietat d’adquirir, de forma progressiva, els nivells A1 i A2. Enmig de debats intensos, amb veus que consideren la llei tant excessiva com insuficient, val la pena explicar el significat real d’aquests nivells d’aprenentatge.

Segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), l’usuari de nivell A1 pot comprendre i utilitzar expressions quotidianes que satisfan necessitats bàsiques de comunicació, pot interactuar d’una manera simple sempre que l’altra persona parli lentament i és capaç d’omplir formularis amb dades personals. Mentre que l’A2 expandeix aquesta capacitat a temes quotidians i permet de comprendre frases d’ús habitual i comunicar-se en tasques senzilles i rutinàries, ja que aquests nivells estan dissenyats per establir les primeres bases en l’aprenentatge de qualsevol llengua. Aquesta llei es basa en una qüestió de política lingüística i, alhora, en una qüestió de cohesió social i de respecte mutu.

Aquests requisits s’han d’entendre també com unes mesures que permeten una millor integració dels residents nouvinguts. Més enllà d’una simple eina de comunicació, el català fa part de l’ànima d’Andorra, serveix de pilar per a la nostra identitat, per a la nostra història, les nostres tradicions i valors. I certament, la nova llei és ambiciosa, i per això mateix la seva implantació efectiva és primordial. Per aquesta raó, el desplegament ferm de les obligacions i un seguiment meticulós per part dels òrgans de control seran essencials per evitar que els objectius es quedin en promeses buides.

Serà imprescindible, per tant, la implementació d’una estructura adequada i disposar dels recursos òptims, que no només acompanyin, sinó que també assegurin l’aplicació obligatòria i sense embuts de les sancions pertinents, quan aquestes siguin necessàries. D’altra part, un dels reptes per a la llengua catalana a Andorra és la tendència dels seus parlants a canviar de llengua durant les converses quotidianes. Segons l’enquesta de coneixements i usos lingüístics realitzada pel Govern l’any 2023, un 75% de les persones que inicien una conversa en català canvien a una altra llengua quan l’interlocutor no respon amb aquesta.

Aquesta dada revela una realitat preocupant sobre la seva fragilitat. Tot i això, no hem d’associar la defensa del català a sentiments de culpa o retret, però sí que és essencial reconèixer que la preservació de la llengua és una responsabilitat compartida. D’aquesta manera, apreciats lectors, us encoratjo a fer servir el català en totes les activitats diàries, des de demanar al restaurant fins a utilitzar el transport públic o fer compres.

També és important consumir cultura en català, ja sigui llegint novel·les i premsa escrita, escoltant música, anant al teatre, veient pel·lícules al cinema, escoltant la ràdio, jugant a videojocs o veient programes a la televisió. La nova legislació és una mesura legal imprescindible, però la responsabilitat de preservar el català i dinamitzar-lo recau en tots nosaltres.