En el moment en què escric aquestes línies, s’està acabant la impressió del llibre que recull les ponències del cicle 15ns Debats de Recerca que van organitzar la Societat Andorrana de Ciències, el ministeri de Relacions Internacionals, Educació i Universitats, i Andorra Recerca i Investigació, que ha comptat amb el suport de MoraBanc. Avui em permetré incidir-hi perquè crec que mostra qüestions que són dignes de menció en el nostre petit país.
El primer és que, justament, s’està fent recerca en un país de les nostres dimensions, i a més es fa amb certa exigència de qualitat. Crec que no se’n parla suficientment, per molts motius. Un és, sens dubte, que la recerca a vegades té una reputació de ser una activitat acadèmica inabastable per a la majoria dels mortals. En realitat, aquesta primera impressió no deixa de ser falsa. Tothom que tingui una ment oberta i inquisidora pot fer recerca, en la seva mesura. Tots ens hem preguntat, un dia o altre, la qüestió essencial per a qualsevol investigació: com funciona això? Després venen altres qüestions, com ara, què ho puc fer? o bé, quina influència pot tenir sobre la meva vida, o la dels altres? Per sort, tots venim de rerefons diferents i tenim interessos diversos, és per això que en una societat tan barrejada com la nostra apareixeran moltes direccions o línies d’investigació diferents.
És important que siguem nosaltres els qui vivim i treballem a Andorra, els que emprenguem aquestes investigacions. Hi ha algunes qüestions, com per exemple en l’àmbit de la física quàntica, que tan sols es podran estudiar en el marc d’un projecte de recerca col·laboratiu internacional. És així pel cost del material i de les instal·lacions, però també per l’alt grau d’especialització que requereix per part dels investigadors. Però també existeix una recerca que, per ser bàsica i enfocada sobre una realitat local, no té menys valor. Aquest s’ha de fer, per força, des d’entitats locals i amb investigadors del territori.
La línia que va centrar els 15ns Debats de Recerca va ser la investigació en l’àmbit educatiu. No és cap sorpresa que les persones que ens dediquem a la docència ens plantegem qüestions i dubtes sobre la nostra pràctica diària. És del tot normal. Val a dir que el context en què exercim canvia cada dia: els nanos evolucionen –ells, i també la societat en què viuen. No pot ser el mateix ensenyar un tema concret aquest any, que fa més d’un quart de segle quan vaig començar. Això implica que, en l’ensenyament com en molts altres àmbits, els que ens hi dediquem hem de prestar atenció a aquests canvis, preguntant-nos com adaptar la manera d’ensenyar als reptes i a les ocasions que es presenten.
Potser és important fer notar que al llarg de les conferències s’han parlat de tots dos aspectes i del fet que poden sorgir fins i tot alhora. La irrupció de la intel·ligència artificial fàcilment accessible l’any passat va ser, sens dubte, un bon exemple d’això: presenta els seus reptes innegables –com per exemple a l’hora de demanar als alumnes de fer deures– però també ocasions pel que fa al seu ús dins de l’aprenentatge més autònom dels alumnes.
No és cap secret que el món de l’ensenyament andorrà té les seves particularitats. No hi ha gaires països al món que concentrin un nombre tan gran de sistemes educatius diferents dins un marc geogràfic tan proper. La diversitat de l’alumnat també és gran, i es troba en fase creixent des de fa un parell o tres d’anys. Tot això genera riquesa intel·lectual, i a la vegada planteja qüestions diverses que no tindrien tanta força, proporcionalment, en un país més gran –llevat de certes localitats ben definides. És per aquest motiu que, novament, és important fer recerca a Andorra, i fer-ho especialment en l’àmbit de l’educació. Perquè, finalment, si nosaltres que vivim i treballem aquí no ens plantegem qüestions com ara com funciona això?, ningú més del món mundial ho farà.
Si al lector li interessa el recull de ponències dels 15ns Debats, el podrà trobar tant en format físic com també en digital a les xarxes.