L’emprenedor és d’una altra espècie

Ser emprenedor avui en dia és com ser un ésser especial (de vegades fins i tot marginat). Fora d’allò que se’n diu ser normal. La definició és aquella persona que té iniciativa i coratge per emprendre i dur a terme, amb una gran activitat, especialment empreses difícils, arriscades. Per això no es fan trobades en què es barregi empresaris (normals) amb emprenedors. No. Els emprenedors estan des­envolupant projectes i tirant endavant negocis nous que no eren al mercat; per tant, cap d’aquells magnats dels negocis (tradicionals) els poden donar lliçons perquè parlem d’una altra espècie. Exacte. Ja he arribat a la paraula. Els emprenedors són com una altra espècie que s’expandeix en la societat. El més normal (i més còmode) és treballar per a algú, cobrar el sou al final del mes i anar-te’n a casa sense cap més preocupació. També hi ha els que han pogut muntar un negoci o han decidit treballar per compte propi. D’altres han agafat la continuïtat de l’empresa familiar. Però a l’altra banda (molt lluny), hi ha els emprenedors. Aquells que han inventat, han creat, nous conceptes d’empresa que donen resposta a necessitats o buits que hi ha o que han redirigit el concepte de l’empresa cap una cosa nova. Són d’una altra espècie perquè ells han decidit no deixar-se portar pel corrent, sinó fer que el corrent vagi cap a ells. Trenquen amb el concepte de fracàs, perquè és amb aquest amb què poden arribar a triomfar. L’atreviment i el risc són vistos, en l’actualitat, com una cosa de bojos. Però al mateix temps m’atreveixo a dir que es veu així per enveja, perquè ells sí que han fet el pas. Són d’una altra espècie, a la qual molts desitjaríem pertànyer.