M’obsequien generosament amb el volum del 38è cicle de conferències de la Societat Andorrana de Ciències, que es programà el 2022, i m’interesso especialment per la que pronuncià el 22 d’abril d’aquell any Manel Ferrer, professional del vidre amb taller propi, amb motiu del Dia internacional del vidre.

Ha estat per a mi una més que agradable sorpresa la descoberta d’aquest professional d’una de les arts més complexes que han existit i, en canvi, no ha resultat tan agradable comprovar la ignorància pròpia, tan supina que fa vergonya. Ignorava precisament la realitat del que està succeint cada dia en el ganapà dels pocs artesans professionals que continuen en actiu. Encara més quan el bon Manel assistí del 1985 al 1987 a l’Escola d’art de l’honorable Comú de Sant julià. 

D’aleshores ençà el nostre home desfilà per l’Escola d’arts aplicades de Tàrrega, que depèn de la Generalitat de Catalunya, i per l’Escola de les arts del vidre de l’honorable Comú d’Escaldes-Engordany. També amplià estudis a la Fundació Centre del Vitrall de Barcelona.

Ni la professora de l’Escola del vidre escaldenca ni el director de la de Tàrrega, Ermengol Puig, ni tampoc l’especialista del Centre del vidre de Barcelona, Jordi Palos Bonet, tots tres companys i bons amics meus, mai ni per casualitat em parlaren de Manel Ferrer, em sap greu perquè aquest nou artista –com a mínim, per a mi– que pel que es pot comprovar pels coneixements que demostra en el text de la conferència no és cap neòfit en aquest ofici, un dels més bells que puc imaginar.

En una mena de llistat de la seva obra existent a Andorra, esmenta els vitralls que té al Museu del Ferro de la farga de vell del camí de Sós, a la parròquia de Sant Julià. I sí, jo mateix he pogut veure i admirat aquests vitralls emplomats, però em repetiré: la meva pobra ignorància m’aclapara, estava convençut que eren obra del geni múltiple d’Àngel Calvente, autor dels frescos d’estil clàssic del sostre del museu, un inimaginable exponent de l’art de la forja. Em direu que us estic prenent el pèl. Doncs no: allà entre els fraus del congost del riu existeix la col·lecció de ferralla de ferro modelat en encluses i sortit de la fornal més ben parida que un pugui imaginar.

Carall de discret, aquest Manel! Dona’t a conèixer d’una vegada. I si no ho fas per tu, fes-ho pel lluminós vidre, aquest art més que mil·lenari. Com tu dius: els artistes del món del vidre han donat a la humanitat una consciència d’aquest meravellós material, inclosos els notables mètodes de fabricació, la seva bellesa inherent i la capacitat de capturar l’espectre de colors de la natura.