¿Poca memòria?

Quan un assumeix un càrrec de responsabilitat en una institució pública ho ha de fer des de la generositat i amb un profund sentiment de servei públic. Quan es tracta del Comú, cadascú fa allò que pensa que és el millor per a la parròquia: uns anteposem les persones i d’altres anteposen altres objectius més materials. És evident, però, que no sempre es fa bé per a tothom, sempre hi ha les persones detractores i les persones favorables. Però allò que, al meu entendre, diu molt poc de la talla del polític de torn és la crítica sistemàtica als antecessors en el càrrec. Això ho sol fer una persona quan li manca projecte polític. Altrament, estaria ocupada totes les hores del dia pensant en com desenvolupa i implementa el seu projecte en lloc de criticar, desinformant, les persones que hi havia abans que ella.
I aquesta introductòria ve a col·lació perquè començo a estar cansada de les crítiques sistemàtiques contra la meva persona per part de l’actual cònsol major d’Andorra la Vella, a la qual respecto profundament ni que sigui pel càrrec que ocupa.
Darrerament s’ha dedicat a criticar les indemnitzacions que, malauradament, haurà de pagar el Comú a uns càrrecs de confiança per haver estat mal acomiadats. I, concretament, cita un cas en el qual ja ha recaigut sentència ferma i que es va produir quan jo era cònsol major, i em cita amb noms i cognoms. Doncs bé, per a la deguda informació de la Sra. Marsol, pregunti al cònsol menor, Sr. Marc Pons; pregunti a la consellera de Finances, Sra. Maika Nin, entre d’altres, ¿qui va decidir que s’havia d’acomiadar el que havia estat director d’Informàtica i de Finances? ¿I qui va decidir que se l’havia de fer fora de manera fulminant? Si li diuen la veritat potser s’endurà una sorpresa i deixarà de citar-me personalment. Jo vaig votar-hi en contra i vaig perdre aquella votació. 
També és important que se sàpiga que l’Ordinació de la funció pública del Comú d’Andorra la Vella, d’ençà que es va adoptar l’any 2002, quan l’actual cònsol major era secretària general del Comú, i  fins al mes de febrer de 2016, deia clarament que aquesta relació laboral estava subjecta a les disposicions del Codi de relacions laborals i no a la Llei de la funció pública. I d’acord amb el Codi de relacions laborals vigent es pot acomiadar a un treballador, només cal respectar les formes i els seus drets. D’aquesta manera no hi ha d’haver càrrega onerosa per a les arques públiques. Si al Comú li costa diners és perquè no s’haurà fet bé, i vull recordar el meu vot en contra. 
Finalment, i per acabar, em preocupa la memòria selectiva que a vegades tenim les persones que estan o hem estat en el món de la política. La Sra. Marsol oblida que va ser secretària general de l’Hble. Comú d’Andorra la Vella i quan es va prescindir dels seus serveis professionals va ser degudament indemnitzada.