En el món de la política, sembla que la improvisació s’hagi convertit en un costum com fer un discurs o saludar durant unes eleccions. Siguem honestos, la política genera la desorientació dels ciutadans.
La improvisació política, aquesta capacitat de prendre decisions d’un dia per l’altre, sovint motivada per pressions temporals, reaccions impulsives, percepcions o emocions, pot conduir a polítiques incoherents i decisions precipitades. Siguem francs, rarament surt alguna cosa bona d’una decisió presa precipitadament.
Un govern que s’embarca en una improvisació utilitzant un intervencionisme excessiu pot acabar convertint-se en un progenitor massa protector que ofega i fa fugir: restringeix les llibertats individuals, paralitza, ens fa dependents d’ell, ofega la innovació, fa fugir els talents i els inversors nacionals i estrangers a causa de la inseguretat jurídica creixent.
Recentment, per a sorpresa de tots, el Govern d’Andorra, que havia iniciat un diàleg constructiu amb l’oposició a l’inici del mandat per fer front a la crisi de l’habitatge, va trencar aquesta col·laboració amb les minories via la taula de treball sobre l’habitatge amb l’anunci de la mesura de l’expropiació temporal dels propietaris pels habitatges buits, mesura típica dels sistemes comunistes. 
Imaginem, afegir-hi a aquesta nebulosa política actual, l’aplicació hipotètica de l’acord d’associació amb la UE negociat! Qui pot creure que el país està preparat per ingurgitar, burocràticament parlant, totes les directrius europees amb un cost burocràtic associat veient el funcionament precari d’algunes entitats públiques a causa de la manca de recursos humans i materials? És clar que, en dir això, ens referim a l’escàndol recent de la CASS amb “l’actualització manual feta de manera esporàdica” de les pensions d’invalidesa de tipus 1 que ha generat prop de sis milions d’euros de pèrdues per a la CASS.
A vegades ens preguntem si el Govern té realment un full de ruta a llarg termini o es deixa guiar per instints, emocions o percepcions. Si hi ha un model de país. Si hi ha una lectura geopolítica deixant de costat la neutralitat històrica d’Andorra. Pensa realment el Govern que amb mesures intervencionistes simplistes posarà fi a la crisi de l’habitatge? La realitat és complexa. 
De vegades alguns podrien pensar que els decisors polítics pensen jugar al Monopoly a gran escala sobre l’escenari polític. Però la política no és un joc. Repercuteix directament en la vida dels ciutadans, molts dels quals han treballat tota la vida per construir-se un patrimoni. 
Les decisions intervencionistes sobtades per fer front a una crisi immediata poden causar efectes perversos i nefastos. Amb totes aquestes acrobàcies polítiques, els ciutadans a vegades tenen la impressió de mirar un número de circ en lloc d’assistir a una governança responsable.
Amb la inseguretat jurídica i les polítiques canviants, mai  se sap sobre quin peu ballar. És com un thriller jurídic, però sense el suspens, només l’angoixa.
En conclusió, estimats espectadors polítics, si realment volem evitar que la nostra societat esdevingui un circ permanent, és hora que els nostres dirigents polítics abandonin les seves improvisacions i comencin a reflexionar seriosament sobre les conseqüències de les seves accions. I no oblidem que en aquest gran espectacle de la política, l’efecte bumerang mai no està lluny, a punt de tornar-nos a colpejar de ple amb les conseqüències de les nostres pròpies accions.