¿Quantes novel·les s’han escrit a Sant Julià?

Andorra i la II Guerra Mundial és un dels temes històrics estrella en l’imaginari col·lectiu. Hi ha llibres, hi ha pel·lícules, hi ha documentals, hi ha reportatges, hi ha blogs... És curiós com uns episodis que van tenir lloc fa dècades, moltes dècades ja, tornen sovint a l’actualitat i, fins i tot, protagonitzen portades als diaris, com l’any passat Carla Kimhi. Fa pocs dies vam tornar a llegir notícies sobre el tema. D’una banda, la temporada de l’Escena Nacional d’Andorra presentarà Fred, el mes que ve a la Massana i Sant Julià, una obra sobre aquesta etapa, amb passadors, jueus que fugen i espies de la Gestapo dirigida per Agustí Franch i amb Ettore Colombo, Joel Pla i Irina Robles com a intèrprets. I, de l’altra, llegíem al BonDia el reportatge Últimes notícies sobre Lluís Solà, en el qual es recollia material deixat a la família per aquest passador de la xarxa de Francesc Viadiu.

Entre els documents de Solà hi ha referències a persones que, com ell, van ajudar molt els fugitius del nazisme i que estan pendents de reivindicar-se, de figurar en una placa d’homenatge. Entre els noms d’aquesta llista n’hi ha un que crida especialment l’atenció: “El doctor Lleveries, lauredià.”

Primera recerca pendent: un llibre sobre els metges a Andorra, els metges humanistes, els metges refugiats, els metges que van salvar vides de molts fugitius... Seria un llibre impressionant.

Segona recerca pendent: Sant Julià, territori literari. El doctor Llaveries era el cunyat de Joaquim Amat Piniella, que va escriure la novel·la K.L. Reich a Sant Julià entre el 1945 i el 1946, sobre la seva terrible experiència als camps de concentració nazis. Amat Piniella va trobar la pau a Sant Julià acollit per Llaveries i també hi va transcriure –de trossos de sacs de ciment a paper– els poemes de Les llunyanies, com va explicar David Gálvez a l'últim número de Portella.

El doctor Llaveries viu a Sant Julià en la mateixa època que Francesc Viadiu –un a l’avinguda Verge de Canòlic i l’altre a cal Senzill, en ple nucli antic. ¿Formen part de la mateixa xarxa d’evasió? ¿Treballen junts?

Un cop ha acabat la guerra, Llaveries segueix exercint la medicina, Amat Piniella escriu K.L. Reich, que no podrà publicar a l’Espanya franquista fins al 1963 i censurada (Carlos Barral en castellà i Joan Sales en català), i Viadiu escriu Entre el torb i la Gestapo, que no podrà publicar fins al 1974. Sant Julià, doncs, territori literari, de la literatura més dura, dramàtica, centrada específicament en la II Guerra Mundial.