¿Què és el TEPT? ¿Com es viu?

El TEPT, trastorn d’estrès posttraumàtic, és una patologia emocional i mental. El desencadenant solen ser vivències traumàtiques, traumes físics o traumes psicològics, com atemptats, tortures, atacs, catàstrofes naturals, violència de gènere, agressions, situacions impactats... Cada persona processa diferentment els esdeveniments dolorosos i traumàtics. Tots som susceptibles de partir un TEPT al llarg de la nostra vida.

Els traumes de vivències que podem patir tard o d’hora provoquen diverses emocions i trastorns d’angoixa pel fet de recordar els moments viscuts que han marcat la vida traumàticament. Aquelles vivències poden provocar dolors físics i alteracions psicològiques seguides d’angoixa.

L’angoixa és una emoció natural del cos, un mecanisme d’alerta de malestar emocional. El TEPT pot vindre seguit d’altres simptomatologies, com irritabilitat, hipervigilància o flashbacks. La hipervigilància és una reacció de la nostra ment que provoca inseguretat en el dia a dia i por, i pot activar hipersensibilitat dels sentits de l’oïda, l’olfacte i la vista. És una reacció provocada per la mateixa angoixa i els traumes passats amb casos de TEPT.

Els flashbacks són com fragments de records dels moments traumàtics, com somnis reals en què es reviu moments que han marcat la nostra vida, somnis reals que podem interpretar com records de moments difícils i angoixants viscuts, situacions que ens han ferit. Les pèrdues de memòria i la desorientació són altres símptomes d’angoixa i estrès.

Hi ha diversos tractaments:

—EMDR (moviment ocular, desensibilització i reprocessament). És una tècnica que utilitza els moviments dels ulls per ajudar el cervell a processar els flashbacks i aporta un sentit a l’experiència traumàtica.

—Teràpies psicològiques, teràpies de grup.

—Teràpies farmacològiques amb ajuda d’especialistes.

La qüestió no és sempre com viure amb un TEPT, més aviat és com conviure amb el TEPT. L’explicació més adient, personalment, és que som més emocionals del que és normal i necessitem expressar verbalment les emocions, l’angoixa, compartir les vivències traumàtiques, els moments tristos, la necessitat d’abraçar i estimar, les ganes de cridar, les ganes de riure... És bo saber expressar els sentiments, les emocions, sempre amb l’objectiu d’exterioritzar-les, sense por d’aquestes emocions que fan que el dia a dia sigui estressant i angoixant.

Sé que no és fàcil, però també puc afirmar que no és impossible i que tancar-nos i no expressar allò que més ens angoixa, sense voler compartir-ho, no és gens bo per a un mateix. L’únic que es guanya retenint les emocions negatives dins de nosaltres és retroalimentar l’angoixa que ja patim. Que una persona comparteixi les emocions angoixants no vol dir que sigui una persona amargada, més aviat és una persona que té el do d’expressar les seves emocions amb la fi de millorar la seva actitud emocional.

No seriem éssers humans si no tinguéssim emocions.

Els afectats de TEPT, de trastorn d’estrès posttraumàtic, solen patir incomprensió i estan irritables per la por constant de reviure el trauma. No és bo dir “t’entenc”, ja que ningú pot arribar a saber fins a quin punt ha patit l’afectat. Però és important acceptar-lo amb les seves emocions i sensibilitats i ajudar-lo a ser una persona més integrada a la societat sense donar importància als problemes que en un passat van fer-li mal. No és bo victimitzar aquestes persones.

Hem d’aprendre a acceptar-nos els uns als altres amb les nostres diferències emocionals i recordar que les emocions negatives i positives ens diferencien com a éssers humans.