¿S’aprèn a escriure, en un taller literari?

Em sembla que es podrien dividir de nou les persones en dos grups: les que pensen que un nou any comença l’1 de gener –amb el que comporta quant a escollir propòsits i objectius vitals– i les que el fan coincidir amb el començament del curs escolar. I després tenim el món dels fascicles, que aprofiten totes dues dates per presentar un ben variat catàleg de col·leccionables per tenir-nos ben entretinguts. Em consta, de fet, que no fa gaire una de les propostes comercials consistia a seguir un curs d’escriptura creativa en lliuraments setmanals. El temari era més que correcte: el narrador, el punt de vista, els personatges, l’estructura..., és a dir, tot l’imprescindible per conèixer els fonaments de la tècnica narrativa tan necessària per construir una bona història.

Però, i això em serveix per reobrir un debat molt recurrent, ¿es pot aprendre a escriure? I més concretament, ja sigui en format col·leccionable, presencial o virtual, ¿fins a quin punt serveixen els cursos d’escriptura? Des del meu punt de vista, i amb això m’estic tirant una pedra sobre la sabata, crec que la resposta correcta –i una mica gallega– és que depèn molt de l’autor. Hi ha qui no necessita cap suport d’aquest tipus perquè té un talent i una capacitat innata per narrar. Es tracta d’un tipus d’autor que acostuma a ser un lector molt bo, i que duu moltes pàgines escrites a l’esquena. Dissortadament, ens trobem també amb un perfil als antípodes de l’anterior en forma d’escriptor que, fins i tot, publica de manera recurrent però que incorre en errors de base tan poc edificants que es tornen més que aptes per assistir a aquestes formacions.

I entre una tipologia i l’altra, ens queda un gruix d’aprenents de narrador amb moltes idees al cap i ganes de transformar-les en material literari que es poden beneficiar i molt d’un taller d’escriptura. I no només perquè s’hi aprèn una tècnica tan fonamental com la que adquireix un músic amb el solfeig; o un artista plàstic amb el modelatge. El més interessant, des del meu punt de vista, és que en aquests cursos conflueixen un grup de persones que comparteixen una mateixa inquietud, semblants inseguretats, experiències decebedores i també esperançadores que enriqueixen l’experiència de l’autor... Escriure és una activitat molt solitària i trobar un grup d’ulls crítics i comprensius alhora, que ressalten allò que un mateix no pot veure sense la distància necessària, és d’un valor incalculable. La resta són moltes i moltes hores de dedicació.