L’altre dia llegia en un rotatiu espanyol que Alemanya rebutjava fermament i explícitament l’acusació de genocidi contra Israel, per part de Sud-àfrica per no tenir cap tipus de fonament. Al llegir el titular per primer cop, no em quadrava que Sud-àfrica es pensés que algú sometia a un genocidi el poble d’Israel. Sense dubte, ho havia entès malament, segurament per l’emplaçament a la frase d’aquell contra. Però abans de tornar a llegir la frase m’adonava que tampoc em quadraria el contrari, és a dir, que Alemanya, amb tota la seva història al darrere, amb tot el seu passat recent, negués un genocidi visible, flagrant i innegable.

El text que seguia el titular confirmava malauradament les meves sospites i el periodista, ara sí, amb una redacció clara i precisa, no en deixava cap dubte: Alemanya nega la Shoah gaziana. Sense voler ofendre  ningú, i especialment la comunitat jueva que tant va patir aquest capítol de la seva Història, m’agafo la llicència d’emprar aquest terme, ara, amb la població de Gaza que d’una banda es veu obligada a marxar de les seves cases i d’altra banda pateix els constants bombardejos, que han provocat ja 24.000 morts.

I és que l’abandó de les llars i assassinat deliberat sense distingir entre terroristes i població civil, són dos elements que recorden perillosament aquella persecució que feia el tercer Reich. Em resulta molt difícil d’empassar que un país que ha patit la persecució i la purga indiscriminada quan fins i tot ni existia com a tal, i que un país, per sort ja reciclat generacionalment, que va infligir les atrocitats que tots coneixem, tingui la memòria tan curta i hàgim de viure encara avui, 75 anys més tard, un conflicte així al Pròxim Orient. 

I quan parlo d’atacs indiscriminats, ho dic amb totes les lletres. O em direu que un país punter en la indústria i la tecnologia armamentística com Israel (recordem que fins i tot els EUA els compren armament) no és capaç de dur a terme allò que anomenen atacs quirúrgics? Cal arrasar totes les infraestructures i els habitatges d’una població ja prou castigada per l’aïllament per poder esborrar del mapa uns terroristes?

Imagineu que els governs de Madrid o París haguessin bombardejat la ciutat de Bilbao perquè a sota els terroristes hi tenien galeries i búnquers plens d’armes? On és la suposada extraordinària competència militar dels israelians? Voleu dir que no estan aprofitant l’avinentesa, amagant-se al darrere  de declaracions que asseguren que no volen una Gaza gestionada pel govern de Jerusalem? 

A mi em sembla que aquesta devastació absoluta els farà guanyar temps, no sé ben bé per a què, mentre els popes habitants de Gaza estaran anys a reconstruir tanta destrucció. 

I tornant a les declaracions de Berlín, afegeixen que Alemanya s’ha de mostrar especialment responsable amb Israel després de l’Holocaust. Té gràcia la cosa. Alemanya diu, a més, que es mostra especialment compromesa amb la Convenció contra el Genocidi del 1948, que considera un instrument cabdal del dret internacional per aplicar aquell principi del mai més. Sembla una poma. Lluny d’haver après la lliçó, tornem a normalitzar accions de purga a tot un poble, exagerades i injustificades, en nom de l’Holocaust de mitjans del segle passat.

Sí, injustificades i il·legítimes. 24.000 civils no poden ser el preu a pagar per aquells malaurats ostatges hepeus. Heu vist les imatges? Fan llàstima, por i sopetot vergonya. I no parlem de la propagació del conflicte en altres zones de la regió amb els correligionaris libanesos i iemenites de Hamàs. Hezbollah i els Hutzis, en solidaritat amb el poble palestí, encenen el polvorí amb la connivència del perillós règim dels aiatol·làs de l’Iran. 

Potser no he acabat d’entendre el que significa la paraula genocidi però crec que si algú necessita un exemple per acabar d’entendre-ho, podem donar-li sense recança el del genocidi palestí de la franja.