Sofrir o no sofrir: nous recursos

Quasi tots estem ocupats, inclús preocupats per estar cada cop millor, per no sofrir més “del que és necessari”. Sobre la definició de sofriment hi ha moltes opinions; però en faré una de molt curta: TOT el que ens aparta/allunya de la felicitat, de la vida en plenitud!

Sobre el tema de fons, de si ens cal, o no, sofrir, ja he escrit diferents articles que poden rellegir en el meu blog. Mes enllà que totes les opcions de vida lliurement escollides són respectables, i per tant cadascú tria, el sentit comú (si és que existeix) ens diu que cal sofrir al menys possible.

Aquí arribem al tema del títol. ¿Tenim recursos per NO sofrir? ¿Ens en calen més? L’ésser humà està preparat “en origen”, amb totes les capacitats de superació necessàries, per sortir amb èxit i amb les mínimes cicatrius de quasi totes les situacions imaginables. A tots aquells que ho dubtin, sols els diria que donin una ullada a les diferents hemeroteques que ens mostren infinites ressenyes de superació, algunes quasi increïbles. Persones de tot gènere, raça, origen, nivell cultural i/o econòmic ens han donat exemples de superació suficients per no dubtar mai més de les nostres capacitats com a espècie.

Si això és així, ¿per què, doncs, continuem sofrint? ¿Ens agrada, potser? Respectant el dret, com he dit abans, dels que volen experimentar el masoquisme, els que no tinguin aquesta inclinació sofreixen, sofrim, ¿per què? ¿No sabem fer-ho millor? ¿O, potser, les eines i recursos de què disposem en teoria estan oxidats, oblidats, desats en algun racó del nostre “magatzem de recursos”? ¿Potser estem en la mateixa situació que aquelles persones que per alguna raó o traumatisme s’han “oblidat” de caminar, escriure o llegir?

Si disposem de tots els recursos necessaris, i jo els puc afirmar que sí; si ens hem “oblidat” d’algunes eines i recursos (o de totes/tots), “només” ens cal anar a aquest “magatzem de recursos” i recuperar tot allò que ens calgui! ¿Algú de vostès recorda encara com va aprendre a escriure, a caminar, a parlar, a fer alguna d’aquestes coses que avui en dia fem amb tota naturalitat? Si són “tan naturals”! Efectivament ho són, però això no vol dir que les aprenguéssim per art d’encantament. No, vam haver de treballar, esforçar-nos, repetir una vegada i altra, practicar més i més.

Practicar: heus aquí el secret, si és que es pot parlar de secret; i, si ho fos, seria un secret a crits. Així doncs, obrim ja el nostre magatzem de recursos i disposem-nos a recuperar allò que és nostre per dret de naixement: la nostra, la de vostè, la meva capacitat, els propis recursos!

¿Què li cal o ens cal per a això? Diferents, petites i senzilles pràctiques, que enumero a continuació:

1. Deixi de menystenir-se, excusant-se en el fet de no poder, saber, tenir... les eines suficients! En lloc d’això, busqui-les!

2. Deixi de parlar-se en negatiu...Repassi (aquí i ara) quants cops al dia es diu a vostè mateix quelcom negatiu (sigui sincer, no cal que sigui quelcom terrorífic). Tot seguit, posi tota la seva atenció a NO fer-ho!

3. Observi després quines emocions alimenta: ¿cal que doni més voltes a allò que li va fer mal? En lloc d’això, respiri profundament i expulsant l’aire aparti aquestes emocions de vostè!

4. ¿Quins són els pensaments recurrents que li ocupen l’intel·lecte? Si no són estimulants o d’alegria, canviï’ls! Focalitzi la seva atenció en temes esperançadors i això allunyarà de vostè els anteriors.

5. Així com tota la resta de vostè, la seva ment necessita descans! Permeti’s moments de contemplar el cel, una planta, una foto bonica, etc., sense fer res, sense pensar en res, intentant deixar passar qualsevol idea o pensament que vingui.

6. ¿Té una mica cura del seu cos, de fer un exercici raonable, de l’alimentació, de no beure en excés, de tot allò que sap que necessita? Si no és ben bé així: comenci a respectar-se i cuidi’s!

¿O creu que menystenir-se, parlar-se en negatiu, alimentar emocions pertorbadores, elucubrar pensaments tristos o des­equilibrants, mantenir la ment hiperocupada, en alerta constant, no respectar-se un mínim físicament (exercici, dieta, beguda en excés) no tindrà cap cost pel que fa a salut i benestar?

Ja té aquí algunes “petites-grans eines per recuperar la seva capacitat o els recursos propis! No es deixi distreure per l’aparent senzillesa d’aquests passos, són profunds i eficients; però sols tenen “un problema”: cal practicar!