Tocar gratis

¿Vols tocar al meu local? En el lloc de “local” hi podeu posar restaurant, bar, club o qualsevol espai susceptible d’albergar una amenització musical. Fins aquí tot perfecte, ideal, fins que arriba la segona part de la frase: ...toqueu gratis, així promocioneu el vostre conjunt. (Aquí hi aniria l’emoticona aquella dels ulls oberts com taronges i les galtes vermelles.)

I ara hauria de fer allò de l’anunci d’American Express: un joc de cordes, 10 euros, una guitarra elèctrica professional, entre 1.000 euros i 2.000 euros, un amplificador professional, entre 700 euros i 3.000 euros, les classes de música, les hores d’assaig, l’equip de veus, micròfons, cables, pues, tot això multiplicat per cada membre del grup i adaptat al seu instrument... Total, una milionada invertida en la teva passió, hobby, feina o com carai vulgueu dir-ne. I l’anunci acabaria de la següent manera: tocar en públic no té preu.

Els músics invertim centenars d’hores per preparar-nos per poder tocar en directe, de fet és la nostra màxima aspiració, portar davant del públic el nostre treball. Destinem més hores a intentar que una nota transmeti quelcom significant que a cap altra activitat, i ho fem amb il·lusió, amb insistència, sense defallir.

Toquem en la soledat de l’habitació per preparar-nos l’assaig amb el grup, un dia rere un altre, aprenent noves cançons i escales per improvisar, redobles i rudiments per lluir el dia del concert. Els dits i les mans ens fan mal, se’ns omplen de butllofes que a poc a poc es convertiran en durícies, unes callositats que, amb el temps, mirarem amb els ulls plens d’orgull tot pensant: ho he aconseguit (la durícia és un objectiu en tot músic. Benaurades siguin, hosanna!), i tot això ho fem perquè estimem aquest art.

Tot i així, permeteu-me que us digui una cosa; encara que als músics ens faci molta il·lusió tocar en directe, no ho farem gratis per promocionar-nos, ho farem gratis si ens ve de gust, per una causa benèfica, per tocar en el bar d’un amic, a la comunió del nebot, el dia de la música o en una jam session amb altres músics, però no per promocionar-nos.

Sempre explico una anècdota que em va contar un conegut meu músic. Aquest músic de professió em va explicar que l’amo d’un restaurant, fa molts anys, li va demanar de tocar al seu local gratis per promocionar-se, en actitud de “va, deixo que toquis al meu restaurant, portes els teus col·legues i així et promociones”, però ell, loquaç, li va contestar que no tocava gratis però que podien fer una altra cosa: vinc jo amb els meus amics, som uns quinze, i ens dónes sopar gratis, si ens agrada parlarem molt bé del restaurant, i així et promociones. El restaurador es va sentir ofès, segurament igual que el músic.