Quan un dia em van demanar a què em dedicava i els vaig respondre, bibliotecària, la resposta unànime fou: ostres que gris, no? Servidora no entenia res, perquè veia la professió més a prop d’una comuna hippy, que no pas a la cova de Batman. Quan m’explicaven les seves històries personals a les biblioteques del poble, usurpant llibres, sempre responia: és millor que un llibre sigui robat que no pas que mai ningú no se’l miri i hàgim fet una inversió amb diners públics en va. Però vet aquí que la bibliotecària es va fer gran, i aquest sentiment tan happy flowers que va predominar durant la seva primera etapa va evolucionar cap a un estadi més proper a l’orca pirinenca, mirant amb enveja exemples d’allò més inspiradors.
Mentre a la major part del món la sanció més greu per un retard de retorn és la retirada del carnet de préstec, a la Biblioteca Pública d’Athens-Limestone, a l’Estat nord-americà d’Alabama, han decidit prendre algunes mesures extraordinàries, cansats ja del poc respecte dels usuaris a la seva normativa. Laurita, la seva directora, proclama que ja en té prou de llençar els diners dels contribuents i que l’excusa, “li vaig deixar la targeta a la meva cosina”, s’ha acabat. A partir d’ara amb el seu nou reglament, els deutors rebran tres avisos de retard, i al quart aniran tots directes a batllia, on podran rebre un càstig des de 100 dòlars a la pena de presó. Poca broma amb Laurita, que tot sia dit, potser en fa un gra massa. 
A Richmond, Virgínia, són una mica més benèvols. Expliquen els treballadors que una usuària de la biblioteca, que remenava les coses del seu padrastre traspassat recentment, va trobar un llibre amb el segell de la biblioteca, on constava que havia estat prestat feia més de noranta anys i s’havia de retornar l’11 d’octubre del 1933. Sort va tenir la dona que el reglament havia canviat recentment, si no el retard li hauria costat un total de 6.400 dòlars, que finalment van quedar-se en cinc. A propòsit d’aquesta darrera xifra, moltes biblioteques nord-americanes han actualitzat la seva normativa per tal que les multes no puguin ser mai superiors, tot esperant no descoratjar els usuaris a fer ús dels seus serveis.
Més enllà dels EUA que sempre ens aporten els exemples més insòlits, a altres indrets del món es duen a terme accions més indulgents. L’any 2023, les biblioteques de Bogotà van engegar el projecte Amor con amor se paga, mitjançant el qual estableixen un mes com a lliure de multes, per tal d’animar els usuaris a retornar els llibres i tornar a fer ús dels serveis dels centres. Una mica més a prop, a Gandia, varen promoure la campanya Buzón amnistía, per tal que els socis més vergonyosos poguessin fer els retorns de forma anònima. La més curiosa, però – tornem als EUA– és la iniciativa de la Biblioteca Pública Worcester, a Massachusets, que et perdona les multes per retard a canvi que els portis una fotografia d’un gatet, tot i que també accepten gossos, orques i capibares.