Un nou futur per al planeta, una oportunitat per a Andorra

Des del 1992, el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic estableix el marc general dels esforços internacionals per fer front al canvi climàtic i té com a objectiu estabilitzar les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera per tal d’impedir la degradació del clima.

Els estats adherits al conveni, també anomenats “estats part”, van prendre consciència ràpidament que les disposicions del conveni no eren suficients per complir els objectius proposats. El 1995, a Berlín, es va iniciar una roda de negociacions per analitzar nous compromisos dels estats part envers el canvi climàtic. Entre els acords que es van adoptar destaca el Protocol de Kyoto, aprovat el 1997, que fixava unes fites obligatòries per als països industrialitzats de cara a la reducció d’emissions.

Tot i suposar un avenç important per controlar l’augment de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, el Protocol de Kyoto ha sigut un instrument jurídic limitat, i en els darrers anys s’ha evidenciat la necessitat de negociar un nou instrument jurídic vinculant de caràcter universal.

El 2011, a la Conferència de Durban, els estats part van reconèixer la urgència de dur a terme una acció col·lectiva per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle amb l’objectiu de mantenir l’augment mitjà de les temperatures mundials per sota dels 2 graus centígrads.

Posteriorment, el 2013, durant la Conferència de Varsòvia, es va prendre la decisió d’adoptar un instrument aplicable a totes les parts, que entrés en vigor el 2020. Es convidava totes les parts a comunicar les seves contribucions nacionals previstes, d’una forma transparent i comprensible, que permetessin assolir l’objectiu genèric del conveni.

Andorra és part del conveni de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic des del març de 2011, després que en la Conferència de Copenhaguen el país mostrés la voluntat d’adherir-s’hi. L’abril del 2015, el país va comunicar les seves contribucions nacionals en el sentit de reduir en un 37%, l’any 2030, les emissions en relació a l’escenari immobilista i contribuir així a situar l’escalfament global per sota dels 2 graus centígrads.

Aquest mateix procediment també el van fer altres estats part del conveni, fet que va permetre que 147 contribucions nacionals alimentessin l’informe que es va presentar durant la Conferència de les parts celebrada a París el desembre de l’any passat. Després de dues setmanes intenses de negociació, pilotades amb gran destresa per la diplomàcia francesa, les parts van aprovar per unanimitat l’anomenat Acord de París.

El 22 d’abril passat, Andorra va reafirmar el seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic amb la signatura per part del cap de Govern de l’Acord de París, juntament amb 176 estats part més. Voldria finalment acabar reprenent unes paraules del discurs pronunciat pel cap de Govern, a Nova York, en la cerimònia de signatura: “El meu país, el Principat d’Andorra, ja no és aquell petit país aïllat i reclòs entre muntanyes. Som una societat oberta al món que comparteix amb la comunitat internacional els reptes i les oportunitats globals. Perquè els problemes del món també són els nostres problemes i per això volem ser partícips de les solucions.”

Perquè som davant d’un canvi de paradigma a escala mundial, fem que aquest canvi es converteixi en una nova font d’oportunitats per a Andorra.

Afrontem amb convicció aquest nou repte!