Un Pulitzer a Andorra
Philip Levine va néixer a la ciutat industrial de Detroit el 10 de gener de 1928, fill d’immigrants russos-jueus. Amb 14 anys començà a treballar per a diferents factories automobilístiques com ara Cadillac i Chevrolet i a fer treballs poc gratificants, com treballar en una fàbrica de sabó o aixecar caixes de refrescos en una planta embotelladora.
Animat pels seus professors d’institut va decidir continuar estudiant, i va aconseguir llicenciar-se a la Universitat de Wayne l’any 1950. El 1953 va assistir a tallers d’escriptura d’Iowa com a oient. En aquesta mateixa universitat va obtenir un màster en belles arts el 1957, i el mateix any va guanyar una beca per estudiar a la Universitat de Stanford. Poc temps després començaria a fer classes a la Universitat Estatal de Califòrnia, a Fresno, on romandria fins al 1992, any de la seva jubilació.
La seva obra destaca pel tractament de tres grans temes: la seva infància a Detroit; els treballadors corrents, sense grans esperances de futur; i els anarquistes espanyols en la Guerra Civil Espanyola.
Durant la seva època a Detroit, observava com els seus companys de feina estaven socialment marginats i condemnats a ésser ignorats. El poeta fou molt crític amb el Govern dels EUA, que segons ell esclavitzava les persones de classe baixa per tal que els rics i poderosos poguessin mantenir el seu estatus social. Això el va fer decidir-se a donar veu a aquestes persones a través dels seus poemes.
Aquest fet segurament facilità que la seva escriptura i sintaxi fossin simples, i els seus ritmes relaxats, cosa que el va fer mereixedor de nombroses crítiques per part d’alguns dels seus contemporanis. Ell, però, preferia mostrar la realitat de les classes baixes que servir els lectors més sofisticats.
La Guerra Civil Espanyola fou un altre esdeveniment que apassionà Levine des de la seva infància, quan veia que molts dels joves antifeixistes que l’envoltaven viatjaven a Espanya per lluitar. Hi ajudà també el fet que algú li digués que tenia avantpassats espanyols, tot i que no era veritat.
El 1965 el poeta i la seva dona s’instal·laren a Barcelona, per tal d’aprendre castellà i experimentar com era viure fora dels EUA. Barcelona li recordava molt Detroit, per la indústria i la classe obrera. Allà Levine passà molt de temps escrivint, dedicant poemes a molts dels literats castellans de l’època, com ara Lorca, Machado, Miguel Hernández i César Vallejo, entre d’altres.
Durant les diverses estades al nostre país veí, passà dues vegades per Andorra. La primera creuà els Pirineus durant un viatge en cotxe que feia de París a Barcelona. Era primavera, feia un temps càlid i decidí parar a descansar i caminar pel camp. Un pagès s’apropà a ell i la seva família per demanar-los què volien. Quan li digueren que únicament volien passejar i gaudir de la fresca, el pagès els va donar la benvinguda. Levine recordarà aquesta experiència com una de les més gratificants que havia viscut. La segona estada no li deixà tan bon record. Durant un viatge el cotxe es va espatllar i va haver de parar a Andorra a la recerca d’un mecànic. Durant l’espera observava com havia canviat l’Andorra que havia visitat als anys 60, comparada amb la de finals dels 70 del segle XX, on els camps i els enormes jardins havien estat substituïts per comerços, esquiadors i cotxes de gamma alta.
Levine fou mereixedor de nombrosos premis al llarg de la seva carrera, el més important el Pulitzer, que li va ser atorgat pel seu llibre The Simple Truth, editat el 1994. També fou nomenat poeta llorejat dels Estats Units del 2011 al 2012, i va guanyar dos premis nacionals del llibre, el 1980 i el 1991.
Va morir el 14 de febrer del 2015, a la seva casa de Fresno, a causa d’un càncer de pàncrees.
Versió per a imprimir