Una història romàntica

Jo sentia, mentre dormia, un ocellet cantar tristament a la rama d’un llorer. Al principi pensava que formava part del repartiment dels personatges d’un dolç somni de tardor, dintre d’una vigília com qualsevol altra, però després, al desvetllar-me i continuar sentint el refilet d’aquell petit cantor, ho vaig entendre tot. Possiblement aquella raresa nocturna tenia a veure amb la lectura d’un article que llegia just abans de tancar els ulls.

Segons la revista mèdica The Lancet –notícia que recollia Andorra Difusió–, Andorra és el quart país del món on es viu millor. Han tingut en compte factors que tenen a veure amb la qualitat de vida i que no fa falta enumerar aquí, ja que tots els coneixem o els podem imaginar.

Ahir la nit descobria amb absoluta curiositat (que no incredulitat) aquesta llista. Sí, som els quarts. Al davant hi ha Islàndia, Suècia i Singapur. I jo em sento afortunada. I hi estic totalment d’acord. I penso en els meus fills. Llavors una onada de sensacions arriba des de l’epicentre exacte dels records i trenca a la riba del llit: altres països on he viscut, enormes nuclis urbans sota l’esmorteïda llum nocturna, impressionants ciutats cosmopolites sota un sol de paper, els crits dels carrers... Tot el bo i el dolent que em van reportar cauen aquesta nit dins el meu cap: mil imatges voletejant com un enorme exèrcit d’arnes (no oblidem que sóc al llit, que són les onze de la nit i que estic francament cansada. Les percepcions i les sensacions estan fora de si).Fins que, de sobte, els ulls s’escapen de la notícia, fugen de la pantalla, també les imatges, i arriben a posar-se a la cresta punxeguda d’una muntanya que viu davant casa meva. L’aire arriba a glopades i escombra les ciutats aixecades damunt el cap. Ara ja només hi queden retalls de converses passades, sorgides al llarg d’aquest temps que fa que visc al país –ja quasi una dècada–, i sento la meva opinió abocada davant qualsevol persona amb qui sorgia el tema. Em sento dir: “Prioritzo la qualitat de vida que tenim aquí, per damunt d’altres problemes que hi ha, ja que aquests em queden prou compensats.”

I és que la increïble natura que ens envolta per tot arreu, el medi on neda aquest país, és un dels deu elements imprescindibles per atrapar la felicitat; ja que l’ésser humà necessita el contacte amb la terra i amb la natura per poder crear sensacions. I precisament aquest contacte vital amb el qual nosaltres ens mantenim diàriament produeix un intercanvi energètic sa i necessari, de què moltes vegades no som conscients a causa del costum, però que hi és present: una increïble qualitat de vida (verda) xutada en vena.

PD: Gràcies, ocellet nocturn, per la teva inspiració.