Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alan Ward

Alan Ward

Enginyer

 

 

‘Wagahai wa neko de aru’ (Sóc un gat)




En primer lloc, he d’oferir al lector les meves excuses sinceres. Després de la setmana de la diada de Sant Jordi i del seu bombardeig de novetats editorials, parlar d’un llibre té delicte. Tot i que aquest no és ben bé una novetat, ja que Wagahai wa neko de aru –en català, Jo sóc un gat– és una novel·la del conegut autor japonès Natsume Sōseki que va aparèixer l’any 1905.

La societat japonesa d’aquell moment tenia les seves dificultats, amb la pujada de l’imperialisme que acabaria amb la invasió de Manxúria i els fets de la Segona guerra mundial. Escrit des del punt de vista d’un gat domèstic, la novel·la relata les peripècies i les incongruències d’una família burgesa. L’humor i certa ironia no són, doncs, una invenció de Shinchan. Fa dècades, per no dir segles, que els japonesos s’analitzen a si mateixos; per altra banda, el recurs de la figura de l’innocent –sigui un gat, sigui un infant– és útil per poder dir les veritats sense ferir sensibilitats.

Malauradament, la simple traducció d’un títol no pot reproduir correctament totes les connotacions del llenguatge. Així, en el seu, Natsume fa servir la paraula wagahai pel pronom personal jo.

La tria del pronom no és neutra en la llengua japonesa, en què hi ha una gran varietat de termes per jo, que es fan servir segons el context i les posicions de cada interlocutor. Watashi o atashi serien les paraules més neutres per dir jo, i sens dubte és per aquesta raó que es troben en tots els manuals. Però també es pot trobar ore en alguns mangues, en boca del nen dur que es dóna importància abans de la batalla, kochira en situacions comercials o quan s’està representant una col·lectivitat, o fins i tot sessha –que vol dir, literalment, una persona poc hàbil–, quan és un samurai que parla i vol minimitzar la seva pròpia importància.

Podem pensar en la frase molt nostrada d’“un servidor” per fer un paral·lel entre dues cultures molt allunyades geogràficament. També es poden fer altres paral·lelismes, per exemple escoltant certes persones de la nostra societat quan parlen en públic. Dintre el seu cap, ¿estan fent servir kochira i abrigant-se, en certa manera, darrere de l’organisme que representen? O bé ¿s’estan dient ore a si mateixos i mostrant una clara actitud de voler dominar els oients? Malauradament, alguns dels que s’escolten parlant en públic encara no han descobert la forma sessha. Potser una mica més de bushidō ens aniria bé a tots plegats –i, en tot cas, no desmereixeria.

Mentrestant, wagahai és una forma del jo que faria servir un senyor d’una certa edat i posició social elevada. Resulta, doncs, estrany en la boca d’un simple gat. ¿Pot ser que aquell gat sigui conscient de ser, en realitat, el rei de casa seva? Sembla probable...

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte