Del prop de centenar de canvis en diferents àmbits que s’estima que comportarà el futur acord d’associació, sempre que, òbviament, sigui validat per la ciutadania en referèndum, n’hi haurà 82 de positius, únicament 4 de negatius i 10 que es podran considerar bons o dolents en funció de la mirada particular de cadascú. Així es pot constatar si més no en espera que es faci públic el text definitiu d’allò que s’ha pactat amb la Unió Europea, en el document de resum de l’acord que, com avançada, s’ha fet públic des de la secretaria d’Estat d’Afers Europeus, un text en el qual es pot observar a més com un aspecte assenyalat inicialment com a negatiu s’acaba convertint en positiu i un que, a priori, semblava bo d’entrada acaba entrant en aquests llimbs on cadascú decideix si es tracta d’un canvi que és positiu o negatiu.

Si ens fixem en els aspectes desfavorables, tres dels quatre punts assenyalats fan referència a les polítiques d’immigració. I és que l’acord comporta l’obligació de suprimir, en el cas dels nacionals de la UE, el dipòsit de 50.000 euros que a dia d’avui es demana a aquells que es volen instal·lar al país per exercir una activitat per compte propi, a la vegada que també s’haurà de suprimir el dipòsit i el requisit d’inversió inicial que es demana a aquells estrangers que s’instal·len al país sense activitat econòmica, que és de 600.000 euros. El tercer punt fa referència als treballadors fronterers nacional de la UE i que no treballin en sectors considerats sensibles, col·lectiu que no passarà per cap sistema de verificació dels antecedents penals, ja que l’acord en limita la verificació als residents a Andorra.

Finalment, l’altre aspecte negatiu fa referència a l’àmbit de l’Administració i és el cost financer que comportarà l’acord per a l’Estat, especialment els primers anys d’aplicació fins que estiguin les noves estructures previstes creades i el cost passi a ser fix anual. Aquest, però, és el punt que des de la secretaria d’Estat d’Afers Europeus s’acaba convertint en positiu, ja que es considera que amb els efectes que comportarà l’acord en termes de diversificació econòmica aquest cost fix anual quedarà no només compensat, sinó que s’arribarà a un balanç favorable.

Pel que fa a aquells aspectes que tant es poden interpretar com a positius i com a negatius, hi ha que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) esdevé l’òrgan competent per interpretar l’acord en darrera instància, que s’amplia la cessió de sobirania legislativa a la UE després de la cessió ja feta amb l’acord comercial del 1990, la prohibició que les farmàcies puguin continuar important medicaments de fora de la UE si no compten amb l’autorització de comercialització per al mercat interior així com que els fabricants de productes del tabac no puguin comercialitzar cigarretes amb aromes. També s’assenyala en aquest bloc els canvis, un cop passat el període transitori de tres, que hi haurà en la prestació de serveis per part de professionals liberals, que passarà a ser més duradora que no pas la prestació de curta durada ja possible avui en dia, així com la necessitat que l’Administració incorpori 25 treballadors més, al marge dels que calgui per a les estructures de nova creació.

La represa del cabal de la UE i la necessitat de traducció de normes de la UE al català,  que  comportarà també la creació d’una oficina de traducció, i la necessitat de disposar d’un regulador independent per a alguns sectors d’activitat, s’inclouen també en aquest àmbit d’indefinició, que es completa amb la necessitat de modificar la llei de la SDADV perquè la gestió dels drets d’autor i drets veïns pugui ser exercida per altres societats, i la necessitat de, passat el període transitori, dividir Andorra Telecom en una empresa de serveis i una de gestió d’infraestructures.

Més enllà d’aquests punts, el Govern veu la resta d’aspectes que comportarà l’acord com a positius.