Andorra, en contra d’una resolució de l’ONU per prohibir les armes nuclears

Andorra va votar en contra d’una resolució de les Nacions Unides en la qual es decideix iniciar negociacions durant el 2017 per aconseguir un tractat de prohibició de les armes nuclears. Va ser aprovada amb 123 vots a favor, 38 en contra i 16 abstencions. En el text es recull que el proper mes de març se celebrarà una conferència a l’ONU per negociar un instrument jurídicament vinculant que prohibeixi les armes nuclears i que permeti assolir la seva total destrucció.

Qüestionat sobre la motivació del seu vot, tenint en compte que el Principat no té armament d’aquesta mena ni exèrcit, el Govern va argumentar que “ja hi ha instruments multilaterals en matèria de desarmament nuclear com el Tractat de no-proliferació (TNP) i el Tractat de prohibició completa dels assajos nuclears (CTBT)”. Així mateix, l’executiu va exposar que per afrontar el perill que suposen aquestes armes el que cal és dirigir els esforços “que entri en vigor el Tractat de prohibició completa dels assajos nuclears i promoure’n la universalització”. Experts en la matèria assenyalen, però, que aquests acords s’han demostrat ineficaços i remarquen la necessitat d’aprovar un tractat de prohibició, ja que les nuclears són les úniques armes de destrucció massiva que no en tenen. Segons indiquen Teresa de Fortuny i Xavier Bohigas, investigadors del Centre Delàs d’Estudis per la Pau especialistes en armament nuclear i autors del llibre Riesgos y amenazas del arsenal nuclear, el Tractat de no-proliferació no ha estat efectiu ja que després de 50 anys no s’ha aconseguit un article clau de l’acord en què es fixa l’objectiu de reduir i eliminar l’arsenal nuclear mundial. De fet, assenyalen que en les darreres conferències d’aquest acord s’han proposat avenços en aquest sentit però alguns estats ho han frenat. Per tant conclouen que la prohibició de l’armament nuclear difícilment s’aconseguirà amb el TNP. 

En relació a l’aposta per impulsar el Tractat de prohibició completa dels assajos nuclears, Bohigas i De Fortuny alerten que no s’han de barrejar aspectes i que amb aquesta resposta “ens volen fer combregar amb rodes de molí”, ja que “encara que no es fessin assajos hi seguiria havent armes nuclears”. A més recorden que “alguns dels estats que fan servir aquesta excusa es neguen a signar el CTBT, com per exemple Israel i Estats Units”. 

Aquests experts afirmen que la reducció de l’arsenal mundial des dels anys 80 fins avui (s’estima que ha passat de 65.000 a 17.000 bombes) no ha de fer pensar que el perill nuclear ha disminuït. Segons diversos estudis, amb només l’explosió del 0,5% d’aquestes armes les repercussions climàtiques desembocarien en una catàstrofe humanitària global. Així, exposen que les modificacions en el clima afectarien l’agricultura i posarien en perill alimentari gran part de la població mundial. Bohigas i De Fortuny apunten, però, que perquè això succeeixi no és necessari que hi hagi una confrontació bèl·lica. De fet, subratllen que només amb l’existència d’aquestes armes ja estem sotmesos a perills permanents. Alguns exemples són els accidents relacionats amb aquest arsenal, les possibilitats d’inici d’un conflicte nuclear degut a un error humà o tècnic i els assajos amb aquestes armes. Per això reiteren que l’única solució és la prohibició i l’eliminació i recorden que amb l’arsenal actual els efectes serien d’àmbit mundial i més duradors que els dels fets d’Hiroshima i Nagasaki, en un moment en què les bombes eren molt poc potents. 

Els experts recorden que la situació amb la resolució aprovada per l’ONU “és idèntica a la dels tractats de mines antipersones, bombes de dispersió, armes químiques i biològiques. La negació d’alguns estats no frenarà el procés”.