Un dels conceptes novedosos que portarà l’acord d’associació amb la Unió Europea a Andorra és el de residència permanent. Al cap de cinc anys es farà l’última renovació del permís i s’otorgarà una autorització de residència permanent, i ja no caldrà fer una renovació cada 10 anys com fins ara. Com a mínim així serà per als residents nacionals de la UE, segons ha explicat el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, en el marc de la lectura comentada de l’acord que ha fet per als representants dels mitjans de comunicació.
La qüestió de la residència permanent s’inclou en la regulació de la lliure circulació de persones, una de les quatre llibertats raó de ser de la UE, i on s’estableix tot un nou sistema de quotes, una adaptació de la normativa europea, que es justifica per la “situació geogràfica específica” d’Andorra. Caldrà modificar la llei qualificada d’immigració i s’haurà d’establir un procediment “clar i transparent”, que “no generi indefensió” en relació als controls de les declaracions jurades d’antecedents penals que hauran d’aportar els ciutadans europeus que vulguin residir a Andorra, ha manifestat Riba.
Sense deixar la lliure circulació de persones, el secretari d’Estat ha parlat dels reagrupaments familiars de ciutadans europeus, que es descomptaran de la quota però que el fet que estigui esgotada no podrar motivar que es denegui.
L’acord preveu mesures de salvaguarda en relació a la lliure circulació de persones, i es podrà invocar l’aturada de l’aplicació quan l’increment de residents posi en risc l’accés a l’habitatge, tensioni els sistemes públics (com són el sanitari i l’educatiu) o hi hagi un desequilibri al mercat laboral que comporti un creixement de l’atur important.
Pel que fa a la lliure prestació de serveis, Riba ha destacat que es disposa d’un període transitori de tres anys per poder fer les reformes i crear la normativa nova necessària per tal de “no ser els més permissius de la classe” i que la solució sigui el més similar a avui en dia, tenint en compte que cal eliminar el règim de “curta durada” previst avui. A més d’assenyalar que s’haurà de fer una llei “específica” de prestació de serveis, on es regulin qüestions com quins controls s’han de fer i qui fa les pertinents comprovacions dels professionals liberals que vinguin a prestar serveis a Andorra sense establir-s’hi (aquells que prestin servei de manera no contínua per menys de 90 dies, d’altra manera haurien de demanar un permís de residència i s’haurien d’establir al Principat) i que els serveis prestats a Andorra no suposin la seva activitat principal.
Pel que fa a la lliure circulació de mercaderies, el més destacable és que s’amplia l’abast de la unió duanera els productes agraris, incloent els d’alimentació, que avui amb l’acord duaner del 1990 queden fora i que caldrà comptar amb un organisme d’acreditació per tal que es pugui certificar tot el que es produeixi a Andorra amb l’etiqueta CE i així es pugui introduir al mercat interior. I en quant als capitals, Andorra tindrà un any per dir si vol integrar tots els segments (banca, gestió de fons d’inversió, assegurances i mercat de valors, inexistent en l’actualitat) alhora o de forma separada, i a partir d’aquí es tindran 15 anys per incorporar la normativa i superar l’auditoria per poder participar al mercat interior.
Permís de paternitat
L’acord també portarà nous drets als ciutadans andorrans, entre els quals destaca la creació d’un permís de paternitat, “parcialment remunerat” i de 8 setmanes durant els primers 8 anys de l’infant, i la creació d’un fons de garantia per insolvència de l’empresari, que cobreixi els salaris dels treballadors.