Diari digital d'Andorra Bondia
Dubtes sobre la credibilitat pública i l’eficàcia de la comissió BPA
Dubtes sobre la credibilitat pública i l’eficàcia de la comissió BPA

Dubtes sobre la credibilitat pública i l’eficàcia de la comissió BPA


Escrit per: 
Enric Guinart

Els primers mesos de l’any seran claus per a l’esdevenir de la comissió especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera, més coneguda popularment com a comissió BPA. El seu ser o no ser o la seva continuïtat estan seriosament en dubte perquè un any i mig després de posar-se en funcionament no ha complert cap de les missions que té encomanades: avaluar el paper que ha tingut el Govern i altres entitats en la crisi de Banca Privada d’Andorra (tant abans com després de la intervenció) i assentar les bases legals per assegurar un sistema financer més fort en el futur. I és que, segons fonts de la comissió, el problema ja no és tant que no s’hagin complert aquests objectius, sinó que s’està molt lluny d’assolir-los. És més, diversos membres de la comissió tenen seriosos dubtes sobre la credibilitat pública i l’eficàcia de la mateixa comissió donats els resultats que està tenint. El malestar d’alguns dels membres ja fa temps que s’acumula per l’actitud de diversos representants d’institucions públiques en les compareixences. Aquest enuig s’ha vist multiplicat els darrers dies pel conflicte  sobre si cal demanar la compareixença de l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, així com per l’existència d’enfrontaments entre l’assessor de la comissió especial i els del Govern.

I és que des de la posada en marxa formal, el juny del 2015, la comissió especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera  ha estat marcada per la polèmica. Abans d’engendrar-la el motiu de la discrepància política era la seva necessitat i, una vegada tots els grups parlamentaris van acordar-ne la idoneïtat, les disputes es van centrar en si s’havia de fer amb compareixences públiques o a porta tancada. La por que hi hagués un escarni públic constant de les informacions del cas BPA va sortir vencedora i es va pactar tractar el treball de la comissió lluny dels mi­cròfons. 

Superats aquests entrebancs, en el compliment de la doble missió han sorgit nous obstacles que han anat posant a prova la paciència dels consellers generals integrants de la comissió especial. En aquest sentit, pel que fa a l’aclariment dels esdeveniments que van fer esclatar la crisi de BPA, les diverses compareixences sol·licitades per la comissió especial “han aportat molt poc”, segons asseguren fonts de la comissió. Especialment crítiques per “la manca de voluntat col·laboradora” han estat les compareixences dels dirigents de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF),  de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) i de la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand), que sistemàticament han apel·lat a la confidencialitat i a les limitacions legals per no respondre a les preguntes dels consellers. 

Al marge d’aquestes qüestions, la gota que ha fet vessar el got és la discrepància sobre la conveniència de la compareixença de Joan Pau Miquel, una vegada aquest va mostrar la seva disposició a explicar la seva versió dels fets. Inicialment la comissió va acceptar tirar endavant la compareixença de Miquel malgrat que està empresonat a la Comella des del març del 2015. No obstant això, segons les fonts aquestes intencions no van agradar a alguns advocats de les parts implicades en l’afer BPA, però especialment al cap de Govern, Antoni Martí. És per aquest motiu que el president de la comissió especial, el demòcrata Ladislau Baró, ha demanat el parer dels batlles que tenen causes en què pugui estar implicat l’exconseller delegat de BPA per saber si la seva situació processal seria un impediment per acudir al Consell General. Segons les fonts, aquestes maniobres buscarien trobar arguments legals que justifiquin la impossibilitat de fer la compareixença i evitar una mena de “judici paral·lel” al Consell, segons considerarien els contraris a la compareixença.

O FMI o més INAF
Pel que fa a la definició dels mecanismes legislatius per combatre crisis en el futur semblants a la de BPA, tampoc s’ha avançat gaire. I això és així per la discrepància entre els posicionaments de l’assessor de la comissió BPA i els assessors del Govern. Una discrepància que ha arribat a nivells de tensió tals que l’assessor dels consellers generals volia plegar, segons indiquen les fonts. El principal punt de conflicte és que els assessors del Govern defensen l’entrada d’Andorra al Fons Monetari Internacional (FMI) per tenir un recurs d’última instància davant de situacions límit. Aquesta és una proposta que considera inviable l’assessor de la comissió BPA, que és més partidari de fer tres accions relacionades amb l’INAF: reforçar les tasques supervisores en l’àmbit financer i de les assegurances; que l’INAF signi acords bilaterals per participar en intercanvis tècnics amb entitats com l’Autoritat Bancària Europea (EBA) –que és una autoritat independent de la UE que treballa per garantir un nivell efectiu i coherent de regulació i supervisió prudencial en tot el sector bancari europeu–, l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) i l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació (Eiopa), tal com es va fer el 2013 quan l’INAF va ser acceptat com a membre ordinari de l’Organització Internacional de Comissions de Valors (Iosco); i finalment firmar convenis de col·laboració tècnica amb el Banc d’Espanya i el Banc de França. 

Cap d’aquestes propostes, ni dels assessors del Govern ni de la comissió BPA, posaria remei al problema de tenir un prestador d’última instància. Les fonts afegeixen que inclús hi hauria un informe de l’Associació de Bancs Andorrans que conclouria que la qüestió de l’últim prestador no té solució. De fet, totes aquestes qüestions estaran sobre la taula en la propera reunió de la comissió especial, fixada per al 18 de gener.

 

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte