El 40% de l’electorat no dóna suport a cap dels quatre partits

Fins a quatre de cada deu ciutadans amb dret a vot no han donat suport a cap de les quatre formacions polítiques que han concorregut als comicis generals del primer de març. I és que al marge dels electors que es van quedar a casa i no van acudir a la cita amb les urnes, el 34,39%, cal tenir en compte aquells que sí que van votar però ho van fer en blanc, així com els sufragis que van ser declarats nuls.
Amb la suma de vots en blanc i vots nuls, gairebé 1.400, que equivaldrien a un conseller general, el percentatge d’electors que tot i l’àmplia oferta
–quatre candidatures nacionals i fins a 25 llistes territorials– no s’ha vist convençut per cap proposta arriba al 40%.
Es tracta d’una qüestió que hauria de servir de toc d’alerta per als partits, així com la caiguda de més de vuit punts de la participació respecte de fa quatre anys, que s’ha quedat enguany en el 65,61%, la més baixa registrada en uns comicis generals.
Precisament, ja durant la jornada electoral aquest aspecte va ser comentat per alguns polítics. El ministre de Justícia i Interior en funcions, Xavier Espot, va dir que caldrà fer una “reflexió conjunta i serena” per saber per què s’ha donat aquesta davallada. Espot va afegir que s’haurà de buscar els mecanismes necessaris per intentar capgirar aquesta tendència a la baixa. No obstant, per Espot és difícil treure conclusions ajustades massa de pressa i va parlar de “desencís” generalitzat.
També el mateix guanyador dels comicis i futur cap de Govern, Antoni Martí, va admetre que els descens de participació “és un avís” que haurien de tenir en compte les diferents formacions, malgrat que va recordar que la participació registrada diumenge passat és molt similar a la que hi va haver en les eleccions comunals del 2011, quan va votar el 64,77% de l’electorat.
Els caps de llista de la coalició PS+Verds+IC+I, Pere López, i Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, també van coincidir en la necessitat de reflexionar sobre el creixement de l’abstenció, i en el fet que, igual que passa als països veïns, davant d’un descens de la participació els partits més perjudicats acostumen a ser els de l’esquerra.