El Consell aprova el saig per agilitzar les execucions civils i administratives

El Consell General va aprovar ahir el projecte que ha de permetre la creació de la figura del saig per a l’execució de les resolucions judicials civils i actes administratius, en la qual es confia perquè hi hagi una agilització de la Batllia, que es deslliurarà d’aquesta tasca. El text va comptar amb el suport dels grups demòcrata i mixt, però no del socialdemòcrata, que es abstenir, en considerar que la introducció del saig suposa privatitzar parcialment la justícia i no garanteix que hi haurà més eficàcia en aquests actes.
La consellera del PS Mariona González va manifestar que el seu grup era partidari d’un model “mixt” en què tant els ciutadans com les administracions poguessin decidir si acudien a la justícia o al saig. González va indicar també que s’ha fet la impressió “que no es confia en la justícia” i que són moltes les “incògnites sobre el funcionament” d’aquesta nova figura. Per la seva banda, la consellera demòcrata Sofia Garrallà va recordar que el saig, que s’encarregarà sobretot que es facin efectius els pagaments dineraris en l’àmbit civil i administratiu, sempre estarà sota el control del batlle o de l’administració competent, negant d’aquesta manera que hi hagi cap tipus de privatització.
En aquesta mateixa línia, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va dir que “el sistema híbrid sí que seria una aventura”.  El ministre va explicar que l’objectiu és deslliurar els batlles d’unes tasques que no han de fer personalment i, que d’aquesta manera, els òrgans judicials es puguin concentrar a jutjar i controlar les execucions. La llei fixa que hi haurà  en principi tres saigs, però el nombre es podria ampliar en un futur en funció de les necessitats, així com els requisits que hauran de complir aquests professionals i el procés de selecció. 
A més del projecte de llei del saig es van aprovar també, en aquest cas per assentiment, els projectes de llei de l’embargament i de modificació del Codi de l’administració, amb els quals es dóna per conclòs el procés de modernització de la justícia, segons Espot. El primer pretén posar fi a la regulació “insuficient i anacrònica” que ha estat funcionant fins ara i configura una norma “moderna i completa” en relació al procés d’embargament, segons va assenyalar el ministre. Així, la nova regulació, segons va dir Espot, busca un “equilibri” entre la satisfacció dels interessos del creditor i del deutor, de manera que no es pugui produir  un “menyscapte patrimonial excessiu” d’aquest últim.
Finalment, la modificació del Codi de l’administració faculta l’administració general, els comuns, els organismes autònoms i les parapúbliques en què així estigui fixat per llei, a  executar per si mateixos els actes administratius que dictin. “Mentre que els particulars acudiran al saig, les administracions públiques podran executar pel seu compte o anar al saig”, va indicar Espot. Aquesta fórmula suposarà, segons va opinar el ministre, “un sistema dual i àgil”.  El conseller del grup mixt Gerard Barcia va indicar que el seu grup havia col·laborat en els tres projectes de llei i va dir que són partidaris del saig com a figura que ha de servir per agilitzar les execucions civils i administratives.

Els grups de l’oposició critiquen la majoria per no haver intentat consensuar la llei de la successió

Les formes no han agradat als dos grups parlamentaris de l’oposició pel que fa al projecte de llei de la successió per causa de mort. Tant el grup socialdemòcrata com el grup mixt es van queixar que els demòcrates no hagin intentat consensuar una llei tan rellevant com aquesta per al conjunt de la societat. El president del grup mixt, Jaume Bartumeu, no va dubtar a titllar el text de “nyap legislatiu” i “prepotent” quan, segons va dir, el que es fa a tot arreu per regular aquesta important part del Codi Civil és abordar aquesta qüestió amb la màxima participació política i social. En aquesta mateixa línia, la consellera socialdemòcrata Mariona González va denunciar els “tics totalitaris de DA” i va considerar “inadmissible” la forma que s’ha utilitzat per legislar en aquesta matèria. “Vostès ho han fet molt malament”, va dir la parlamentària del PS adreçant-se als consellers de la majoria, al mateix temps que qualificava la llei d’“imposada”. El president del grup demòcrata, Ladislau Baró,  va admetre que “el procediment és millorable” de cara a la continuació de la feina que s’ha de fer en properes legislatures de positivització del dret civil. Tot i així, Baró va opinar que “no estem fent cap excentricitat” i va defensar el contingut del projecte de llei dient que es tracta d’una “regulació moderna i simplificada del dret de successions”. Aquesta nova llei permetrà, segons va dir el titular de Justícia i Interior, Xavier Espot, acabar amb la dispersió que hi havia en aquests moments pel que fa a la successió per causa de mort i també posar fi a l’anacronisme d’algunes figures en aquest àmbit.

Els advocats hauran de tenir un certificat d’aptitud per exercir

El Consell General va aprovar per assentiment els projectes de llei de l’exercici de les professions d’advocat i de procurador, i els seus col·legis respectius. El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va destacar la importància de regular aquestes dues professions per ser “cooperadores” de la justícia i tenir, per tant, un interès públic. La primera de les dues lleis introdueix com a novetat l’obligatorietat per exercir la professió de disposar d’un certificat d’aptitud, que serà lliurat pel Col·legi d’Advocats i que segurament consistirà en un màster en dret andorrà, tot i que aquest aspecte encara s’ha de regular reglamentàriament. En tot cas, els advocats hauran d’acreditar uns coneixements de dret andorrà. La consellera socialdemòcrata Mariona González va considerar que aquest punt hauria d’haver quedat clarificat a la mateixa llei i no estar condicionat a un futur reglament. Pel que fa a la professió de procurador, s’exigeix també una titulació superior en dret i es constituirà un col·legi que fins ara no existia.

Aprovada per unanimitat la llei de l’arbitratge

La proposició de llei d’arbitratge va tenir el suport dels tres grups parlamentaris, que van coincidir que serà una eina útil per a la resolució de conflictes i que, a més, pot ajudar a alleugerir la feina de la Batllia. Tal com va indicar el ministre de Justícia, Xavier Espot, fins ara no existia a Andorra cap normativa en aquesta matèria, malgrat que sí que s’ha utilitzat. Espot va explicar que es tracta d’un mecanisme efectiu per resoldre controvèrsies jurídiques. Per la seva banda, el conseller demòcrata Carles Enseñat va dir que la llei reforçarà la cultura del pacte i facilitarà les inversions estrangeres.