El maltractador d’un animal no podrà tenir-ne un altre durant alguns anys

El projecte de llei de tinença i protecció dels animals, aprovat dimecres en consell de ministres,  preveu una protecció més gran dels animals i un enduriment de les penes per maltractament o abandonament, que podran arribar fins a un màxim de dos anys de presó i 9.000 euros de multa. A més, s’estableix també un període de suspensió, que pot arribar fins a sis anys, durant el qual  aquelles persones que hagin estat sancionades administrativament o penalment per maltractament no podran tenir animals. En el capítol d’infraccions i sancions, s’introdueix també la responsabilitat subsidiària de la propietat dels terrenys on es tenen els animals en cas que no es pugui identificar el propietari dels animals. Finalment, però, tot i que s’havia estudiat aquesta possibilitat inicialment, a la nova regulació, que suposa un acostament d’Andorra als estàndards europeus en aquesta matèria, no s’ha inclòs la creació d’un cens de maltractadors.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va donar a conèixer ahir el contingut de la modificació de la Llei de tinença i protecció dels animals, acompanyada del director d’Agricultura, Landry Riba. Calvó va explicar que la implantació d’inspeccions regulars des que el 2012 es van aprovar els darrers canvis legislatius en aquest àmbit ha permès identificar situacions que la norma no preveu i que ara s’introduiran a la nova llei. La reforma també servirà per clarificar conceptes com patiment-maltractament, que fins ara quedaven en la subjectivitat, i incloure-hi certs aspectes per a una protecció més gran de la fauna salvatge. Pel que fa a aquest darrer punt, es prohibeix la captura d’animals silvestres per ser mantinguts en captivitat, per a exhibició pública o per fer-ne cria en captivitat (excepte espècies amenaçades) i es preveu cobrir els danys ocasionats per espècies en perill d’extinció, com per exemple l’ós bru. Així mateix, el text suposa una limitació de les possibilitats 
d’ús d’animals per a l’experimentació. 
Entre les activitats i actuacions expressament prohibides en el projecte de llei hi ha el manteniment dels animals en vehicles, caixes de transport o remolcs com a allotjament habitual, i qualsevol intervenció quirúrgica de caràcter estètic sense prescripció facultativa. Tampoc es podran mantenir els animals durant la major part del dia en jardins, terrasses, patis o balcons sense accés a refugi, aigua i menjar, ni es podrà celebrar curses de braus o pràctiques similars. Pel que fa a l’experimentació amb animals, es prohibeix qualsevol procediment en altres camps que la investigació mèdica i les proves de seguretat dels fàrmacs, seguint els preceptes de la Unió Europea (UE). 
La nova normativa estableix també que, pel que fa a les condicions de tinença, tots els animals que es mantinguin en captivitat, ja siguin domèstics o salvatges, quedaran sotmesos a autoritzacions d’importació/exportació, identificació i registre i control sanitari. 
D’altra banda, s’obre la porta que entitats legalment establertes al país puguin gestionar llibres genealògics, també coneguts com a “llibres de raça”, una cosa que fins ara només podia fer el Govern. 
Una novetat important que també permetrà la nova llei és que es construeixi una gatera, per a la qual cosa ja es disposa enguany d’un pressupost de 160.000 euros. Igual que la gossera, aquesta instal·lació serà a la Borda Vidal, on es preveu habilitar una de les plantes d’una borda amb aquesta finalitat, així com un espai per tenir animals en quarantena. En total es podrà acollir una quarantena de gats. El ministeri ha estat treballant els últims mesos amb les associacions de protecció dels animals Laika, Acana i Bomosa en la nova regulació, i la seva voluntat és comptar també amb el suport d’aquestes entitats en el desenvolupament reglamentari de la llei.i l’experiència d’Estònia amb temes d’innovació i administració àgil (on line). D’altra banda, Missé ha indicat que de moment no hi ha inversió estrangera directa que vingui des d’Estònia però que aquest tipus d’esdeveniments ajuden que en un futur hi hagi un intercanvi empresarial important. Fins al moment, Andorra ha rebut molta inversió estrangera directa d’Espanya i França i Missé ha afegit que “la voluntat és obrir molts més mercats per no ser estrictament dependents d’aquests dos mercats tan pròxims”.