Diari digital d'Andorra Bondia
Els comuns no tenen objeccions per cedir sòl per a vuit tipus de projectes
Els comuns no tenen objeccions per cedir sòl per a vuit tipus de projectes

Els comuns no tenen objeccions per cedir sòl per a vuit tipus de projectes


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: SFGA

La modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, que ha de facilitar la cessió gratuïta de sòl per a projectes d’interès nacional, recull que els comuns no tenen cap problema a oferir terrenys per construir-hi equipaments no sensibles, que s’han llistat en vuit àmbits. La relació fa referència als centres escolars, universitaris i guarderies; les instal·lacions culturals; les sanitàries; les assistencials i sociosanitàries; les esportives; les infraestructures viàries i de protecció de riscos naturals; els edificis administratius, i els equipaments energètics integrats en el medi excepte les centrals eòliques. 
Aquests darrers inclouen infraestructures de gestió del sistema energètic; de transport, emmagatzematge, transformació i distribució; de generació d’energia d’origen de fonts renovables; d’alta eficiència energètica com les de cogeneració i trigeneració, i les d’aprofitament i preparació de biomassa. També figuren a la llista els equipaments multifuncionals que combinin qualsevol dels projectes enumerats. La resta d’iniciatives requeriran un informe del Comú de la parròquia elegida per ubicar-hi una instal·lació, que serà vinculant. Així mateix, s’ha acabat consensuant que en el cas de discrepàncies entre les dues administracions, el Consell General acabarà resolent. Seran els parlamentaris, doncs, els que decidiran si una infraestructura s’ha de fer a l’indret elegit per l’executiu, i ho faran per votació simple.
Així, el procediment que se seguirà un cop la parròquia hagi donat el seu vistiplau a acollir l’equipament preveu que el Govern aprovi un projecte d’interès nacional i tot seguit requereixi al Comú que redacti el pla especial. En el cas que en el termini de sis mesos no ho hagi fet, serà el Govern qui assumirà la iniciativa. Un cop aquest tràmit estigui enllestit, l’executiu realitzarà les obres d’urbanització. El text fixa que els propietaris abonaran el cost d’aquests treballs, amb l’increment de l’IPC corresponent, quan demanin la llicència d’edificació. La resta d’obres d’urbanització de la unitat les executaran en el futur els propietaris. Així mateix, en la llei també es recull que les administracions puguin fer l’escriptura pública del conveni de reparcel·lació en cas que no compareguin els propietaris. 
El document final també preveu que un terreny públic pugui acabar en mans de privats gratuïtament, una preocupació que tenien els cònsols. Així, en el cas que en el projecte que s’impulsi hi hagi participació privada, el màxim accionista haurà de ser el Govern. Si la configuració de l’accionariat canviés i l’executiu deixés de disposar del 51%, caldria tornar-ho a negociar.
El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va destacar que els canvis que s’han fet no afecten el marc competencial establert i va anunciar que requeriran desenvolupar el reglament urbanístic i possiblement el de construcció en un termini de tres mesos. Torres va celebrar que “el Govern ha tingut una participació molt activa dels comuns i s’ha pogut assolir el consens de les set parròquies”. Marc Calvet, en representació dels cònsols, va afirmar que la reforma “agilitzarà molt el tràmit del pla especial i es podrà disposar de terreny de forma immediata, ja siguin els comuns o el Govern”. El text es va entrar a tràmit ahir.

Llei de col·laboració per afavorir el compliment de les competències

La secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, va destacar ahir que el projecte de llei de col·laboració entre administracions té com a objectiu complir el principi de lleialtat entre administracions, un fet que “obliga a afavorir que les institucions s’ajudin per garantir l’interès general”. Així, el text regula l’intercanvi d’informació entre aquestes i també l’assistència mútua per assegurar que les competències de cada institució es compleixen amb garanties. A més, estableix com s’han de materialitzar les mancomunitats, un fet que farà més àgil i eficient impulsar aquestes formes de col·laboració, que ja han estat posades en marxa per les corporacions locals. La llei també fixa com s’han d’implementar els encàrrecs de gestió, que es poden fer entre organismes públics i també parapúblics, així com els convenis de col·laboració, que també es poden fer entre entitats públiques i parapúbliques. 
Per altra banda, obre la porta a la mobilitat de personal entre el Govern i comuns o entre comuns. El text, que ja ha estat aprovat per l’executiu, permet que el personal de la funció pública pugui ser traslladat en comissió de servei a qualsevol altra administració sempre que sigui de forma voluntària i mantenint els drets adquirits.  Naudí va afegir que les administracions també podrien fer mancomunitats o encàrrecs de gestió per coordinar la gestió de personal.
La secretària d’Estat de Relacions Institucionals va remarcar que aquesta “és una llei molt petita però una gran eina per guanyar en eficiència”. Naudí va recordar que el text es va recuperar de l’anterior legislatura i que en el treball realitzat amb els cònsols ha patit poques modificacions. Així mateix, va indicar que “s’està tocant el marc competencial de forma sectorial”.

comuns
cessió gratuïta de sòl
Consell General
Govern
Llei de col·laboració
Consol Naudi

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte