La Comissió d'Interior accepta fixar les retribucions del CSJ per llei però no cedeix en els batlles suplents

Aquest divendres s'ha publicat l'informe de la Comissió Legislativa d'Interior sobre les tres lleis de la Justícia. En el cas del projecte de llei qualificada de la Justícia, la comissió ha acceptat algunes de les esmenes presentades per l'oposició, com ara la que recull la principal demanda del PS, que apostava per regular per llei la retribució dels membres del Consell Superior de la Justícia (CSJ). La comissió, en canvi, no ha acceptat algunes de les principals esmenes presentades pel grup mixt, com ara la que s'oposava a la introducció de batlles i magistrats substituts o de reforç, nomenats discrecionalment i per a un període d'un any. Tampoc s'ha acceptat l'esmena del grup mixt a l'article que atribueix als batlles i tribunals 'un accés generalitzat a dades sensibles'.
 La Comissió Legislativa d'Interior ja ha emès el seu informe sobre les tres lleis de la Justícia. En relació al projecte de llei qualificada de la Justícia, la Comissió ha acceptat una de les principals demandes realitzades pel PS, que era el fet que es fixés per llei la retribució dels membres del CSJ. Tot i que inicialment el text no recollia aquest aspecte, finalment, amb l'acceptació d'aquesta esmena, sí que ho farà.

Mentrestant, altres esmenes presentades pel grup mixt, algunes de les quals pretenien reparar 'problemes d'inconstitucionalitat', no han prosperat. Una d'elles s'oposava a la 'introducció de batlles i magistrats substituts o de reforç, nomenats discrecionalment i per un període d'un any', en considerar que aquesta mesura podria ser contrària a l'article 10 de la Constitució.

L'esmena del grup mixt proposava que el redactat inclogués que 'el Consell Superior de la Justícia pot crear places a la Batllia per suplir provisionalment les baixes dels batlles que es produeixin. Les places de suplència tenen la mateixa consideració que les altres places de la Batllia'. L'esmena també volia introduir al redactat que 'el Consell Superior de la Justícia pot nomenar batlles substituts per cobrir provisionalment places vacants, en els termes de l'article 66 quater'.

En tots dos casos, s'apunta, 'el nomenament es porta a terme mitjançant un torn permanent i invariable. D'acord amb l'article 90 de la Constitució, aquests batlles són nomenats per un període de sis anys'. En tot cas, el grup mixt apostava per suprimir el concepte de places 'de reforç', per tal que no quedés 'cap escletxa que doni la possibilitat de nomenar jutjadors diferents del 'natural' que es deriva de l'article 10 de la Constitució'.

En no prosperar les esmenes, però, el text estableix que 'el Consell Superior de la Justícia pot crear places a la Batllia per suplir provisionalment les baixes de batlles que es produeixin i per reforçar les oficines judicials que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places de la Batllia', de manera que es valida la figura de les places 'de reforç'.

El text també estableix que 'el Consell Superior de la Justícia pot nomenar batlles substituts per cobrir provisionalment places vacants, en els termes de l'article 66 quater', tal com demanava el grup mixt, però en cap cas estableix que aquests nomenaments s'hagin de fer mitjançant un torn permanent i invariable, ni que els nomenaments siguin per un període de sis anys.

Una altra de les esmenes que no ha prosperat és la que feia referència a l'accés dels batlles i els tribunals a dades personals. El text final estableix que 'per a l'exercici de la potestat jurisdiccional que tenen atribuïda, els batlles i els tribunals poden obtenir dades personals de qualsevol arxiu o registre públic o privat, sense altres limitacions que les que imposen el respecte als drets fonamentals i el compliment dels límits o excepcions que, per a casos determinats, puguin establir expressament les lleis. Els batlles i els tribunals són responsables de la custòdia de les dades personals obtingudes, la qual es fa extensiva a les altres persones adscrites a l'Administració de Justícia i que hi tenen accés per raó de les funcions que tenen encomanades'.

L'esmena del grup mixt, que no ha prosperat, afegia que 'l'accés a les dades ha d'anar precedit d'una resolució motivada sense la qual el destinatari o el responsable de la protecció de les dades pot negar-se a facilitar-les'.

La proposta del grup mixt també apuntava que 'la resolució motivada s'acompanya d'una indicació sobre a qui correspon la responsabilitat de la custòdia de les dades personals per a la preservació de la privacitat així com l'advertència que, arribada una dada reservada, l'òrgan judicial assumeix la responsabilitat pròpia dels responsables originaris de la custòdia de les dades, la qual és extensible als funcionaris que hi tinguin accés per raó de la seva feina'.