L’oposició insisteix que la proposició d’unions civils és “discriminatòria”

El Consell General ha aprovat amb els vots dels grups demòcrata i socialdemòcrata la presa en consideració de la proposició de llei qualificada d’unions civils. Durant el debat, el president del grup demòcrata, Ladislau Baró, va indicar, però, que “mirarem amb calma” la regulació de l’adopció perquè no es vulneri el dret d’igualtat i, per tant, sigui constitucional.
Els dos grups de l’oposició van coincidir que és discriminatori diferenciar entre matrimoni i unió civil, com fa aquesta llei, i van reclamar que no hi hagi cap diferenciació per motiu de la condició sexual. La més contundent a l’hora d’expressar el rebuig del seu grup al text va ser la consellera Mariona González, que va qualificar de “surrealista i lamentable” el posicionament de la majoria. González va acusar els demòcrates de no tenir en compte les 2.800 signatures a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe ni tampoc els resultats de l’última enquesta del CRES sobre aquesta qüestió. “No es pot legislar d’esquena al poble”, va afirmar la consellera del PS. El grup socialdemòcrata espera que la majoria “rectifiqui” durant el tràmit en comissió, motiu pel qual va votar a favor de la presa en consideració del text.
El grup mixt, per la seva banda, en representació del qual va intervenir Gerard Barcia, considera que “el text traspua una manera de fer forçada”. Des de les files de DA, Baró va dir que “és innegable que es fa un pas endavant” i que la proposició equipara els efectes de la unió civil als del matrimoni i, per tant, “no hi ha cap dubte sobre el seu encaix constitucional”. Una qüestió diferent, però, serien les adopcions. En aquest sentit, Baró va dir que estaran “atents”  per determinar  quines modificacions es poden fer en aquest apartat perquè no hi hagi cap indici d’inconstitucionalitat. Amb el redactat actual, les parelles homosexuals poden adoptar, però en dues fases: primer un dels cònjuges demana l’adopció a títol individual i posteriorment l’altre sol·licita la paternitat.
Al debat de la presa en consideració de la proposició de llei hi van assistir en silenci diversos integrants del col·lectiu Diversity, entitat que defensa els drets dels homosexuals. També hi van ser presents alguns dels impulsors de la recollida de firmes a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe. Un d’ells, l’advocada Maite Bourgeaud, va insistir que “no es pot donar un nom diferent a la mateixa cosa”, i va opinar que “no és constitucional” la diferenciació que fa el text. Segons Bourgeaud, “no hi ha cap lloc al món” on hi pugui haver quatre tipus diferents d’unions, com passarà a Andorra si s’aprova aquesta llei.
L’advocat Manuel Pujadas va voler llançar la reflexió que potser és “delictiu” que es tiri endavant una llei “completament discriminatòria”, i va dir que si fos així el ministeri fiscal hauria d’actuar d’ofici. Un dels portaveus del col·lectiu Gaymz, Carles Perea, va opinar que “si es fan les coses s’han de fer bé, i no de manera gradual”.

La llei de les cooperatives es pren en consideració per assentiment
El Consell General va aprovar ahir per assentiment la presa en consideració de la proposició de llei de societats cooperatives d’Andorra, presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata. El conjunt de forces de la cambra va coincidir que es tracta d’una fórmula societària in­existent fins ara al país que pot contribuir a la creació de nous llocs de treball. La consellera de Demòcrates per Andorra (DA) Olga Adellach va assenyalar, malgrat el suport del seu grup a la iniciativa, que el text no fa referència al fet que el cooperativisme pot ser també una via perquè es desenvolupi el sector ramader, “que té un paper molt important al nostre país”, cosa que no s’esmenta a la proposició, ja que només hi apareix l’agricultura. En aquest sentit, Adellach va recordar que, per exemple, la societat Ramaders d’Andorra SA podria haver començar a funcionar com una  cooperativa si la regulació ja hagués existit en el moment en què es va posar en marxa i va opinar que la podrien fer servir també les administracions comunals per realitzar tasques com la gestió de residus. La consellera del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili va aclarir que es tracta d’una nova figura jurídica que pot ser útil en molts àmbits i que no hi havia hagut “cap voluntat d’oblidar ningú” en el redactat de la proposició de llei. Gili  va manifestar que aquest model societari “pot aportar molt a l’economia del país i també al desenvolupament de la societat”. Per la seva banda, la parlamentària del grup mixt, Sílvia Bonet, va recordar que més de 60.000 cooperatives funcionen actualment a Europa, i que un de cada cinc llocs de treball es crea a través d’aquestes.

Acord d’informació fiscal amb Suïssa
La cambra va aprovar en la sessió d’ahir la ratificació de l’acord amb Suïssa per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal. El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va dir que és el 22è país amb el qual es firma un conveni d’aquest tipus. El president del grup mixt, Jaume Bartumeu, va ressaltar la importància d’haver arribat a un acord d’aquesta mena amb un país de la importància de Suïssa, després que els tràmits s’iniciessin el 2009. Rosa Gili (PS) i Miquel Aleix (DA) van felicitar també el Govern pel camí que se segueix en aquest àmbit.

Crèdits per al poliesportiu i l’Estadi Nacional
El  Consell General va donar el vistiplau a dos suplements de crèdit: un per reformar el pavelló poliesportiu d’Andorra per adaptar-lo als requisits de l’ACB i un altre per a l’Estadi Nacional. Pel que fa al primer, de 970.000 euros, es va aprovar per assentiment de tots els grups. En aquest cas la partida servirà per donar compliment a les exigències de l’ACB i perquè el BC MoraBanc Andorra pugui jugar a la principal lliga de bàsquet espanyola. Els diners sortiran de la partida que en un principi estava destinada a l’edifici de Radio Andorra, que de totes formes no s’hauria fet servir enguany. La consellera socialdemòcrata Rosa Gili va indicar que el seu grup estarà atent perquè no es demorin les obres que s’han de fer en aquest edifici. El segon suplement de crèdit, de 670.000 euros, serà per adequar la il·luminació de l’Estadi Nacional i perquè els partits que s’hi juguin es puguin retransmetre en alta definició. Aquest és un requisit que ha posat la UEFA, que contribueix amb dos milions d’euros a la reforma del camp. El grup socialdemòcrata hi va votar en contra perquè, segons Gili, no se li havia facilitat tota la informació.