Martí anuncia un increment del 2% en la cotització a la seguretat social

El cap de Govern, Antoni Martí, va desvelar ahir, durant el debat sobre l’orientació política global del Govern, que la previsió és incrementar dos punts la cotització en la branca malaltia de la CASS per tornar a situar-la en el 10%. L’increment, que segons va reiterar és “inajornable”, seria assumit a parts iguals per l’empresari i el treballador, tot i que va avançar també que properament es reunirà amb els agents socials i econòmics per parlar d’aquesta qüestió.

La solució al problema de la tendència a l’alça de la despesa sanitària, amb un dèficit global xifrat per enguany en 60 milions d’euros, passa també per l’aplicació de “plans i mesures” per frenar-la. “El problema no és la xifra concreta. No són els 60 milions. El problema  és que aquesta xifra no ha parat de créixer en els últims anys”, va dir. Pel que fa a la branca de vellesa, Martí va indicar que el 2020 “entrarà en dèficit” i que el 2030 l’aportació del Govern al fons de reserva hauria de ser de 156 milions d’euros, raó per la qual “caldrà abordar noves reformes i nous augments de les cotitzacions per jubilació en 
el futur”. 
Per reduir la despesa, el ministeri de Salut posarà en pràctica algunes mesures en els propers mesos, i una serà la implantació de manera urgent de la història clínica i social compartida “perquè sense informació no hi ha control efectiu possible”. També es farà realitat la recepta electrònica, que “permetrà fer un seguiment i un control acurat de la prescripció i el consum de medicaments”, es reforçarà el servei d’inspecció de la CASS que “actualment es troba sota mínims”, i s’impulsarà la cartera de serveis i les guies clíniques. “Demano, un cop més, en aquesta cambra, un gran pacte d’Estat al tomb de la sanitat pública. Espero que recullin el guant”, va afirmar Martí al final de la intervenció en aquest àmbit. 
El discurs d’ahir del cap de Govern també va permetre conèixer alguns detalls d’una altra de les propostes dels demòcrates anunciades des de fa temps com és la reforma del Codi de relacions laborals. L’objectiu de la proposició de llei que ja té pràcticament a punt el grup parlamentari demòcrata és establir noves modalitats de contracte (es preveu el contracte per sessions, d’aprenentatge, de relleu o de continuïtat de la vida laboral després de la jubilació) i flexibilitzar la negociació col·lectiva. El nou codi preveu també la reducció de la jornada laboral ordinària per causes econòmiques conjunturals, és a dir, quan l’empresa acumuli quatre trimestres de pèrdues. “En aquest cas, la reducció temporal de la jornada podrà suposar una reducció de fins a un màxim de la meitat del salari, que podrà afectar un màxim del 30% de la plantilla”, segons va explicar Martí. En aquest mateix àmbit, l’executiu pretén aplicar mesures per potenciar la negociació col·lectiva i l’acció sindical i patronal, motiu pel qual s’ha treballat en una proposició de llei d’acció sindical i patronal “que incentivi la negociació col·lectiva en els diferents sectors productius”. 
Una tercera iniciativa legislativa dins d’aquest capítol tractarà sobre la regulació del dret de vaga, que també es vol consensuar amb els agents socials i econòmics, amb els quals es tractarà també l’augment del salari mínim. Segons va detallar Martí, s’hauria de situar l’any 2019 en 1.021 euros bruts, cosa que implica un creixement del 6% al llarg de la legislatura. “I la intenció del Govern és prorratejar aquest increment a raó d’un 1,5% cada any.”

Diversificació econòmica
Com en discursos anteriors davant el Consell General, Martí va tornar a insistir ahir en la necessitat de continuar diversificant l’economia, i va indicar que es continuarà treballant “cap a un model de creixement sostenible”. Una diversificació que ha de servir també, segons va dir, per assegurar la supervivència de l’Estat, ja que hi ha una excessiva dependència dels impostos especials, i en especial dels del tabac, que representen el 26% del pressupost d’ingressos del Govern. Pel cap de l’executiu, “dependre d’una manera tan gran d’un sol producte i sempre dels mateixos sectors és tenir sota els peus una bomba de rellotgeria”. 
Per impulsar l’economia i crear nous sectors d’activitat tindran un paper important les empreses parapúbliques FEDA i Andorra Telecom, que el Govern entén que tenen una estructura d’ingressos poc diversificada, i per tant hauran de treballar per trobar activitats alternatives a les actuals. Així, en el cas de FEDA s’apostarà per posar en marxa plantes de cogeneració com les que ja s’estan fent a Incles i a la Comella, i també per les minicentrals hidroelèctriques. “En el cas d’Andorra Telecom, la necessitat de diversificar els ingressos de la companyia encara és més evident.” Aquesta última empresa ja ha iniciat el camí de la diversificació amb projectes com The Cloud i el del niu d’empreses de l’edifici Els Arcs de la Massana. El Comú massanenc va posar a disposició d’Andorra Telecom tres plantes de les set que hi ha a l’edifici, amb una superfície d’uns 700 metres quadrats, i a canvi Andorra Telecom les està adequant per fer un viver amb capacitat per a divuit empreses tecnològiques. En aquest mateix edifici es preveu crear també un call center que doni servei a empreses terceres, una iniciativa que pot arribar a crear 100 llocs de treball i que suposa una inversió de 400.000 euros, segons va assenyalar Martí.  L’estratègia per a Andorra Telecom passa també per la possibilitat d’internacionalitzar el seu negoci amb la compra d’un operador mòbil espanyol. 
En aquest mateix àmbit del rellançament econòmic, Martí va explicar que es prioritzaran les inversions que contribueixin a generar més activitat econòmica i generin més valor afegit, anant més enllà de les tradicionals infraestructures viàries.  En aquest sentit, va destacar l’important retorn que pot tenir l’heliport nacional, i l’impuls de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell, dues infraestructures que es veuen vitals per al futur de l’economia del país. Pel que fa a aquesta última, Martí  va considerar que “no és l’hora de fer nous estudis, és l’hora de consolidar projectes. No és l’hora de fer volar coloms; és l’hora de fer volar els avions”.  Pel que fa a l’heliport nacional, el màxim responsable de l’executiu va admetre que “sigui quin sigui el lloc escollit, hi haurà crítiques i queixes”, però va voler deixar clar que “Andorra no es pot permetre per segona vegada una oportunitat fallida”. 
Altres obres importants a les quals es va referir Martí són l’estació d’autobusos, que representava un cost global de més de 12 milions d’euros i ara costarà menys de mig milió d’euros, i la nova seu de la justícia, el projecte inicial de la qual s’ha replantejat per alliberar una parcel·la de 500 metres quadrats de sòl públic, que es podrà destinar en el futur a altres equipaments. El Govern pretén també, com un altre element que ajudarà a dinamitzar l’economia, donar un ús eficient a béns patrimonials de l’Estat. Així, per exemple, es convocarà un concurs per a la concessió d’un centre d’alt rendiment medicoesportiu en altura a l’edifici de Sud Ràdio i s’elaborarà un pla estratègic amb el Comú d’Ordino per a les propietats de Casa Rossell. Per Martí, l’obertura econòmica està donant bons resultats. Així, la inversió estrangera formalitzada ja ascendeix enguany a 41 milions d’euros, amb una tendència similar a la de l’any passat. Els resultats són sobretot palpables  al tomb del clúster de salut, segons va dir, àmbit en què va anunciar l’obertura d’un centre de fertilitat durant el primer trimestre de l’any vinent per l’Institut Marquès i la signatura d’un memoràndum d’entesa amb l’Institut Oncològic Baselga, que “permetrà desenvolupar una unitat d’oncologia al país”.

L’afer BPA
Martí va iniciar el seu discurs  parlant de la crisi de BPA, destacant la rapidesa i determinació amb què van actuar totes les institucions. Segons va dir, amb les actuacions fetes l’impacte sobre l’economia ha estat “limitat” i hi ha la garantia que els clients podran recuperar els seus dipòsits i valors “en els propers mesos”. La lliçó és “que les reformes eren molt necessàries” i caldrà fer-ne de noves per homologar la plaça financera als estàndards europeus. Per aquesta raó va convidar la comissió especial de vigilància del risc financer a tractar sobre els mecanismes a implantar en el futur. El Govern està decidit a continuar en “el camí de la transparència” i, en aquest sentit, Martí va recordar que enguany Andorra signarà l’intercanvi d’informació automàtic en el marc de la UE. La part final del discurs, Martí la va dedicar al “principal repte col·lectiu que tenim com a país”, que és “definir un nou marc de relacions amb la UE”.  “En aquesta qüestió hem de girar l’esquena a aquells que volen fer la política de la por només per treure’n rèdits polítics”, va dir. “Més enllà del pacte d’Estat al tomb de la UE, el que cal és un gran pacte de país al tomb de la construcció d’aquest nou model”, va afegir.

L’oposició recorda que moltes propostes de Martí són de l’anterior legislatura

Els grups parlamentaris van expressar ahir una primera opinió sobre el discurs del cap de Govern. Pel president del grup demòcrata, Ladislau Baró,el discurs de Martí va ser “valent, clar i contundent” i “ple de contingut”, en què es van abordar “conceptes bàsics” com les prioritats en inversió, la perseverança en la transparència i el diàleg amb la UE i la sostenibilitat de l’Estat. La proposta d’increment de les cotitzacions a la CASS li sembla a Baró “equitativa” i “un bon punt de partida” per parlar amb els agents econòmics, al mateix temps que recordava que anirà acompanyada de la pujada del salari mínim. Pel que fa a la reforma laboral, va dir que la proposició de llei no està tancada i va ressaltar que les noves modalitat de contractes s’han de veure com “noves oportunitats d’accés a la feina”. Pel que fa a l’oposició, va recordar que moltes de les seves propostes són de la legislatura passada i va coincidir que el Govern dóna per tancat l’afer de BPA massa aviat. Així ho va afirmar el president del grup liberal, Josep Pintat, que va dir que ahir Martí va donar a conèixer el programa que no va poder “a les portes d’una gran crisi financera”. “Hem vist un Govern mancat de projecte polític, molt ancorat en el passat i justificant els incompliments en qüestions no resoltes”, va afirmar el president del grup mixt, Pere López. Segons el conseller del PS, Martí “ha passat de puntetes sobre les qüestions d’Estat i ha entrat en detalls sobre el que va fer el Govern en l’anterior legislatura”. López  va indicar que no entén què espera el Govern per apujar les cotitzacions a la CASS i va criticar una reforma laboral que preveu “figures contractuals que han fracassat en altres llocs”. El conseller d’SDP, Víctor Naudi, va indicar que és “agosarat” apujar les cotitzacions a la CASS quan la crisi no ha acabat. “Les mesures anunciades són les que no van fer la legislatura passada”, va afirmar Naudi, alhora que expressava també la seva “preocupació” per la “flexibilització laboral”.

Marc Ballestà promet com a nou conseller demòcrata

El conseller del grup parlamentari demòcrata Marc Ballestà va prometre el càrrec ahir a Casa de la Vall abans que s’iniciés el debat sobre l’orientació política del Govern. Ballestà, que substitueix Martí Salvans, que va morir a principis del mes de juliol, va manifestar que assumeix el càrrec “amb il·lusió i responsabilitat” i va que dir que espera poder donar el millor de si en aquesta nova tasca que desenvoluparà a partir d’ara. El nou conseller, que ocupava el número 8 a la llista nacional demòcrata a les passades eleccions generals, va dir que aquesta és una de les funcions més important a les quals es pot aspirar.