Nova demanda del Grup Cierco contra el Govern, l’INAF i l’AREB

Diverses societats i persones físiques del Grup Cierco van presentar el 26 de novembre passat una demanda davant la secció administrativa del Tribunal de Batlles contra el Govern, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) pels danys i perjudicis causats pel bloqueig bancari que pateixen els seus comptes a BPA.

En concret, segons ha pogut saber el BonDia, la demanda, de 53 pàgines, la formalitzen totes les societats del Grup Cierco i les persones que en són accionistes i representa la culminació del rebuig dels recursos administratius formalitzats al seu dia davant de les tres institucions esmentades anteriorment. En aquesta es reclama que es reintegrin els imports derivats de la suma dels fons dineraris i el valor dels títols dipositaris en cadascun dels comptes en la data de la intervenció de BPA, el 10 de març del 2015. En aquest cas, com que està presentada per diverses persones físiques i jurídiques, s’ha optat per no posar una xifra als danys i perjudicis, a diferència de la reclamació presentada amb anterioritat per la família Cierco, primer per via administrativa i després ja en seu jurisdiccional, on se sol·licitava una indemnització de 364,6 milions d’euros. Igualment, com feia l’esmentada demanda prèvia en reclamació de quantia per la responsabilitat administrativa, en la darrera demanda s’exposa un seguit de greuges que haurien derivat en la posterior intervenció de BPA, com ara la presumpta passivitat de l’administració davant la nota verbal dels Estats Units de l’agost del 2014.

Així mateix, en la demanda es torna a fer la petició que la Batllia plantegi al Tribunal Constitucional una qüestió incidental de constitucionalitat respecte de la llei BPA (Llei de de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries), perquè els demandants consideren que aquesta legislació és, almenys en part, inconstitucional. A més, inclou nous elements com a conseqüència de l’evolució de l’afer BPA, com les novetats aportades per la declaració en seu judicial dels germans Cierco, així com les querelles presentades contra el comissari i excap d’assumptes interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas i l’agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso. 

El paper de Fiñana
Una de les novetats més destacades que incorpora la demanda formulada per les societats i persones físiques que integren el Grup Cierco afecta novament el cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand), Carles Fiñana, i el seu presumpte coneixement de les accions en contra de BPA abans de la publicació de la nota del FinCEN, una hipòtesi que ell sempre ha negat assegurant que en va tenir coneixement el 6 de març del 2015, i “mai abans”. Doncs bé, en la demanda es diu que Fiñana hauria advertit a un empresari andorrà, la tardor del 2014, que BPA “tindria problemes molt importants i cauria”. En aquest sentit, en la demanda s’annexa una acta notarial del mateix empresari, que hauria recorregut a Fiñana per exposar-li una situació personal delicada que vivia, i en relació a BPA aquest hauria respost que “en els següents mesos tindria problemes molt importants i cauria i que, per tant, no havia de patir pel deute que tenia amb aquesta entitat (...) perquè els danys que tindria Banca Privada d’Andorra no tindrien remei”, s’explica en la demanda. I precisament entre les proves a què se sol·licita a la Batllia que es doni curs hi ha la presa de testimoni de l’empresari en qüestió perquè ratifiqui les explicacions fetes davant de notari.

Però les referències a Fiñana no s’acaben aquí. Així, en la demanda també es recorda que “el 24 d’abril del 2014 el mateix director de la Uifand va assistir, en qualitat de ponent, a unes jornades sobre organized crime en el marc de la universitat de dret de Bucarest. També hi va participar com a ponent el llavors fiscal espanyol anticorrupció, el senyor Fernando Bermejo. Uns mesos després, el 22 d’octubre del 2014, tots dos van coincidir novament, també a Bucarest, en una segona conferència sobre el mateix tema. Uns mesos més tard, el 15 d’abril del 2015, el senyor Bermejo va ser nomenat nou fiscal per al cas Pujol (operació Catalunya”. Els demandants dubten que aquests fets siguin fruit d’“una simple casualitat”, ja que “seria en el marc d’aquelles conferències que el cap de la Uifand va poder tenir informació de la crisi que s’aproximava a BPA”, i aleshores ho hauria exposat a l’empresari en qüestió, segons s’argumenta en la demanda.