Diari digital d'Andorra Bondia
Demanen un any de presó per una agressió en una baralla de fa sis anys batllia
Demanen un any de presó per una agressió en una baralla de fa sis anys batllia

Demanen un any de presó per una agressió en una baralla de fa sis anys


Escrit per: 
Pepa Gallego

Quan la justícia és lenta, passa el que passa. Ahir el Tribunal de Corts jutjava una baralla en un establiment del Pas de la Casa que es va saldar amb una bufetada i uns cops el 25 de novembre del 2009. Ni l’agressor recordava pràcticament els fets, perquè a més del temps passat estava sota els efectes de l’alcohol, ni una de les víctimes recordava si li havien fet una radiografia pel mal que li havia provocat una bufetada al nas. 
Dels tres presumptes autors de les agressions, només en va comparèixer un i pràcticament no recordava els fets perquè anava begut. La baralla es va originar a dins d’un establiment quan un dels processats va entrar a la cuina i l’encarregat s’hi va dirigir i va rebre una bufetada. La baralla va continuar a fora del local, on un client també va rebre cops que li van provocar una ferida a la cara que va requerir punts i altres danys. Aquest testimoni, però, tampoc va comparèixer ahir. 
El fiscal demana un any de presó condicional per al processat que sí que va comparèixer, perquè diu que està comprovat que va ser qui va provocar els cops que van requerir atenció mèdica posterior a la primera assistència, i per a altres dos processats, que no eren ahir al judici, quatre mesos d’arrest domiciliari.  A més, sol·licita que paguin en concepte de responsabilitat civil 750 euros a una de les víctimes, l’encarregat de l’establiment, i més de 1.000 euros al client que va rebre els cops. 
Una de les defenses va al·legar que els fets són constitutius d’una contravenció penal i que aquesta ha prescrit perquè entre dos moviments judicials d’aquesta causa han passat més de sis mesos, i per tant no és responsabilitat penal. La segona de les defenses demanava l’absolució i va al·legar que el seu defensat també havia patit agressions. Finalment, la defensa de l’únic compareixent va demanar l’absolució perquè considerava que els fets eren confusos i no hi ha proves contundents que impliquin el seu defensat, i que subsidiàriament se li apliqui una pena de tres mesos de presó condicional ja que en aquests gairebé sis anys el processat té una altra vida i és pare de tres fills. 

Quan el sistema no funciona...

I si la justícia és lenta, encara ho és més quan tracta assumptes que no hauria de tractar. És el cas que es va jutjar ahir al migdia, en què el Tribunal va haver de deliberar durant gairebé mitja hora si suspenia el judici perquè volien fer comparèixer una testimoni clau que havia vist l’arma del delicte d’amenaces que es jutjava, tal com havia demanat el fiscal per tenir proves, o bé si el continuaven ja que, vist l’informe del pèrit psiquiatre, la processada no era capacitada i tenia alterada la percepció de la realitat. Doncs bé, al final va decidir seguir la vista oral, en comprovar  que la processada, malgrat no tenir la qualificació d’incapacitada, es podia considerar que ho és.
Els fets jutjats van tenir lloc el 26 de març del 2014 i tractaven de la presumpta amenaça amb un ganivet que la processada hauria fet a dues menors quan passaven pel passeig Mojácar d’Encamp, on la dona, acusada, estava asseguda en un banc. Només va comparèixer una menor que no havia vist exactament l’arma, tot i que va dir que tenia “una cosa grossa a les mans” i que les amenaçava. La processada, per la seva banda, va declarar que no coneixia les menors i que no havia amenaçat ningú. El que sí que va afirmar és que ella sí que se sentia amenaçada per molts menors que li tiren pedres i la insulten. Qüestió aquesta que la testimoni va confirmar perquè sabia de nens que anaven a molestar la dona. 

Incapacitat no declarada
El pèrit psiquiatre va ser clau per determinar que la testimoni que no va comparèixer i que sí que havia vist l’arma no feia falta per continuar el judici. I és que el doctor Cabeza va afirmar que la dona, que pateix la síndrome de Diògenes, com ja constava en un informe policial i també de l’assistent social, pateix a més una angoixa psicòtica que li fa alterar les capacitats cognitives i la percepció de la realitat.
Per tot requeriria, segons el pèrit, un tractament perquè en “una situació límit, malgrat no ser una persona potencialment perillosa, pot tenir alguna actitud violenta”, va dir el doctor Cabeza. 
Per tot, el ministeri fiscal, que en l’escrit provisional havia demanat pena pel delicte menor d’amenaces amb arma, va canviar la seva qualificació per afegir-hi la circumstància excloent completa de “tenir la realitat alterada”, i en lloc de pena va demanar un tractament psiquiàtric, seguiment social durant quatre anys i la prohibició, durant el mateix període, d’entrar en contacte amb les dues menors que van denunciar els fets. 
En la part contrària, la defensa demanava la lliure absolució per no estar provats els fets i també per l’estat mental de la processada. Un estat que hauria de tenir la qualificació d’incapacitat i que hauria de ser responsabilitat de l’assistent social que ja tenia coneixement de les condicions en què vivia la processada i del metge psiquiatre corresponent, i no tant de la justícia, segons van manifestar les diferents parts del judici als passadissos de la Batllia.

tribunal
s baralla
agressió

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte