El tram entre els túnels de Sant Antoni i la rotonda d'Anyós tindrà carril bici

L'augment de ciclistes a la carretera ha obligat les administracions a treballar per adequar la xarxa viària, pensant en millorar la convivència entre vehicles i bicicletes. Aquesta mateixa setmana el Govern ha licitat dos trams de la CG1, entre Sant Julià i la frontera, on s'habilitaran carrils per a ciclistes. Paral·lelament, ja es treballa per millorar d'altres punts "conflictius" del país, com són la zona de la Massana que va dels túnels de Sant Antoni fins la rotonda d'Anyós. Tot plegat, també per reduir la perillositat de les carreteres i frenar els accidents amb ciclistes implicats. L'any passat se'n van comptabilitzar 15, més del doble que al 2014. 
La febre per la bicicleta, i molt especialment el ciclisme de carretera, fa ja uns anys que s'està implantant a Andorra amb insistència. És una passió que ha arribat amb la intenció de quedar-se, i ho saben les administracions, les quals han vist en aquest esport un filó de promoció de país. El Tour de França, la Vuelta a Espanya o la creació d'una cursa amb el resident Purito Rodríguez com a abanderat són alguns dels exemples d'inversió que demostren que el negoci comença a ser rendible. Però també ho són la senyalització dels ports de muntanya (amb informació sobre altitud, distància del port i desnivell), una iniciativa que va impulsar l'exministre de Turisme (i amant de la bici) Claude Benet, que encara ara serveix com a motivació per als andorrans i per als turistes que escullen Andorra per les seves espectaculars rutes de ciclisme de carretera. Fins a 20 ports de diversa dificultat repartits per Andorra repten als amants d'aquest esport.   

Amb tot, però, l'aposta ha d'anar acompanyada d'una adequació de les carreteres que serveixi per dotar de la màxima seguretat possible aquests ciclistes, i afavoreixi la convivència amb els vehicles de motor. Una tasca que el Govern va començar a fomentar de manera més especial a partir del desembre del 2014. Va ser llavors quan va adjudicar els primers projectes específics de carril bici a les carreteres generals, els quals contemplen Sant Julià, Escaldes, la Massana i Ordino. Un any abans, a més, aquesta tasca va tenir els seus primers passos amb el repintat d'alguns trams viaris per encabir vorals majors als preexistents. S'aconseguia així guanyar mig metre de voral. 

Actualment tota la tasca de creació s'ha accelerat, coincidint amb l'arribada el mes de juliol de la cita mundial més important de l'esport de dues rodes, el Tour de França. Per poder ser exemple del que es potencia, aquesta mateixa setmana el Govern ha aprovat la licitació de les obres del carril bici i l'adaptació dels vorals a la CG1, la carretera d'entrada al país des d'Espanya o, en d'altres paraules, la primera que veuran els ciclistes professionals en l'etapa del Tour andorrana i també la més transitada pels cicloturistes. Aquest carril bici anirà entre el centre comercial Punt de Trobada i la rotonda d'accés a l'EDAR sud, i és "el primer específicament dedicat a l'adaptació dels vorals de les carreteres generals", destaca el Govern. Estarà enllestit en sis mesos. En paral·lel, aquesta setmana també s'han licitat les obres del carril bici de la plaça Laurèdia fins la rotonda del riu Auvinyà en sentit descendent. 

Però la tasca d'adequació de les carreteres generals només ha fet que començar. L'orografia de la xarxa viària anirà canviant els propers anys. Les obres que s'estan fent a la sortida de Soldeu, el tram proper a la nova rotonda de Ransol o els eixamplaments a la CG3 entre la Cortinada i el Serrat ja preveuen vorals específics per als ciclistes. Així mateix, informa el Govern, ja es treballa per actuar a punts considerats "els més conflictius", com són la zona massanenca entre els túnels de Sant Antoni i la rotonda d'Anyós. És l'única opció per moure's entre la Massana i Escaldes per als ciclistes, de marcada perillositat pel seu pendent, per ser una carretera ràpida i també pels canvis de lluminositat que comporten els túnels. La licitació de les obres per adequar-hi un carril bici es durà a terme durant aquest any.

Tal com explica l'Executiu, el guany d'espai per a carril bici que s'està aplicant a diversos punts viaris del país està previst al Pla Sectorial de Carreteres Generals aprovat el març de fa un any, i pot partir de diverses opcions: guanyar espai de la voravia de vianants, guanyar espai d'un carril de circulació o crear-lo de nou si les obres a la carretera són d'eixamplament, com s'està fent entre el Serrat i la Cortinada. 

En el marc de totes aquestes obres, el Govern recorda que les inversions en aquest sentit són "sovint significatives" ja que cal reordenar els elements d'urbanització com l'enllumenat i les senyalitzacions de control de trànsit, les quals acostumen a estar situades a la zona susceptible a ser destinada a carril bici. 

El doble d'accidents de trànsit
Malauradament, l'augment de ciclistes a la carretera també comporta més preocupació per la seva seguretat. I les dades sobre accidents confirmen aquest sentiment. Les xifres facilitades per la Policia mostren que l'any passat es van doblar els accidents de trànsit amb ciclistes implicats. Se'n van atestar un total de quinze, pels set del 2014. Així mateix, l'any 2013 també se'n van comptabilitzar set, i el 2012 sí que va ser més similar a l'any passat, amb onze. Els quinze accidents de ciclistes de l'any passat, i tenint en compte els 981 que hi va haver durant tot l'any de totes les tipologies, comporten que de cada 100 accidents, l'1,5% té una bicicleta implicada. 

En aquest sentit, el mateix Claude Benet, juntament amb d'altres amants de la bicicleta a Andorra, estan impulsant una plataforma per defensar una mobilitat "més sostenible i segura" tant pel que fa a la pràctica del ciclisme esportiu com des d'una vessant més d'oci i transport urbà. Aquesta plataforma està elaborant un recull de punts negres a la xarxa viària en llenguatge ciclista, que vol fer arribar a les autoritats perquè puguin actuar amb coneixement de causa. Precisament la zona dels túnels de Sant Antoni, on ara el Govern vol actuar, és de les que està marcada en vermell. La intenció de la plataforma és afavorir la convivència de tots els actors de la xarxa viària: ciclistes, cotxes i vianants.  

L'altre actor implicat: els comuns
El Govern té la potestat de bona part de la xarxa viària del país, però la part que falta és potestat dels comuns. Si aquests no segueixen la tònica del Govern, l'impuls pels carrils bici pot quedar com un pedaç. Tal com exposa el propi Executiu, la xarxa de carrils que impulsa ha de fer de "via col·lectora general", mentre que les vies parroquials o els itineraris de les carreteres secundàries són "la destinació més urbana" que porta al ciclista a la destinació final. 

Qui abans ho va veure va ser el Comú de la Massana, que ja fa anys que té reservada una zona amb preferència per a ciclistes a la seva avinguda principal, que recorre tota la localitat. Ara el Comú d'Andorra la Vella s'ha sumat a la iniciativa, amb l'anunci d'una remodelació de l'avinguda d'Enclar, que passarà a tenir tres carrils per als vehicles en lloc dels quatre actuals (un serà reversible), per guanyar més espai per a vianants i poder ubicar-hi, també, un carril bici. La idea és que estigui finalitzat abans d'un any tot i que, tal com exposa la mateixa cònsol, Conxita Marsol, no tindrà sentit si els comuns annexos a la capital no desenvolupen iniciatives similars. És a dir, són ara Sant Julià i Escaldes-Engordany qui han d'agafar la pedra llançada i mantenir viu aquest treball per fer d'Andorra un país més agradable per als amants de les dues rodes.