Garcia Parés defensa que cal anar cap a la implicació del pacient

La cap de Salut Mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Gemma Garcia Parés, considera que caldria avançar cap a la implicació del pacient en la seva recuperació, deixant de banda el “paternalisme dels professionals” per atorgar-li més protagonisme en la presa de decisions. Amb tot, va remarcar que encara queda camí per poder traslladar a Andorra la figura del pacient expert impulsada en altres indrets, ja que això requereix que la gent accedeixi a dir públicament que té un problema de salut mental.

La cap d’aquest equip d’atenció especialitzada va fer aquestes declaracions en el marc de la taula rodona organitzada amb motiu de la Setmana de la salut mental, que precisament girava al voltant del pacient expert i l’empoderament. En aquesta xerrada, Jesús Cobo, psiquiatre del Parc Taulí, va exposar un model de psiquiatria comunitària posat en marxa a la ciutat italiana de Trento, que inclou els malalts i els seus familiars, que poden servir d’ajuda a altres afectats però també als mateixos serveis sanitaris. L’expert va posar en relleu que “els malalts reclamen tenir un paper més actiu en la seva recuperació” i va afirmar que està demostrat que quan les famílies s’hi impliquen hi ha un benefici generalitzat (es produeix en tot tipus d’afectació, com ara les coronàries o l’alzheimer), tant en l’acceptació de la malaltia com en el camí cap a la recuperació. De fet, a Trento s’ha creat la figura del pacient expert, que permet arribar a llocs a què només amb els professionals no es podia arribar. A més, aquest model preveu el tractament al mateix lloc on els malalts viuen i treballen, s’impulsen accions potents contra l’estigma i els prejudicis, i s’actua per aturar les crisis de forma immediata perquè no es cronifiquin. Es tracta de “fer-ho tots junts”, pacients, famílies i professionals. 

Cobo va destacar que Trento és una ciutat amb certes semblances amb Andorra (està enclavada als Alps i té 100.000 habitants). Això no vol dir, va assenyalar, que el sistema es pugui traslladar a Andorra. “És un model interessant per pensar”, va apuntar.

Un dels problemes per avançar cap a l’adopció del pacient expert que veu la cap de Salut Mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell és la por que tenen els afectats de dir públicament que tenen un problema de salut mental. En aquest sentit va assenyalar que fa falta molta feina de pedagogia per conscienciar  la població, i per això el SAAS fa aquesta tasca per lluitar contra l’estigma a través d’actes com els que s’han organitzat durant aquesta setmana. En el mateix sentit es va expressar la presidenta de l’Associació de Bipolars i Depressius del Vallès, Montserrat Ayllon, que és afectada i que també ahir va participar en la taula rodona. Va lamentar la poca acceptació que tenen les persones amb malalties mentals a la societat i tant ella com Garcia Parés van criticar el tractament que en fan els mitjans de comunicació, ja que aquestes persones solen aparèixer sempre vinculades a fets negatius (com assassinats) però mai a coses positives.

La taula rodona va anar acompanyada de la inauguració de l’exposició L’art dignifica, realitzada pels usuaris del centre de dia i ubicada a la planta -1 de l’hospital. Com va explicar la professora de l’Escola d’Art del Comú d’Andorra la Vella Neus Mola, l’exposició és una “mostra cap enfora” d’aquestes persones, que tenen moltes 
capacitats.