La població recorre a la família abans de demanar ajuts socials, que baixen

Les prestacions socials que concedeixen els comuns han registrat un lleuger descens durant el 2014 respecte al 2013. Una de les explicacions que troben les corporacions a aquesta realitat és la tendència dels ciutadans a recórrer a l’ajuda de familiars abans d’utilitzar algun dels serveis comunals, amb el consegüent estalvi que això suposa. Així ho indica la cap d’àrea de Social del Comú d’Andorra la Vella, Montserrat Altimir, que destaca que durant l’any passat a la capital es va intervenir en 169 expedients, xifra que suposa un 5% menys que un any enrere.
A banda del factor família (temps enrere hi havia usuaris que només s’adreçaven als serveis socials durant l’estiu per les activitats infantils i ara porten els fills a casa d’algun parent), Altimir creu que la disminució es pot atribuir a altres motius com ara el fet que hi hagi beneficiaris que han pogut normalitzar la seva situació, gent gran que ha regulat la pensió de solidaritat, altres persones que han marxat del país o usuaris que, per la seva edat avançada, han mort.
El Comú d’Andorra la Vella ha registrat el 2014 una reducció important dels casos que s’arrossegaven d’anys enrere (han passat de 102 el 2013 a 75), mentre que ha rebut un 20% més de persones que mai havien demanat cap prestació (de 76 han crescut a 94 expedients). La majoria d’ajuts concedits, si es fa atenció al volum de peticions, són exoneracions de les activitats del Llamp o les escoles esportives, mentre que si es té en compte l’import, en primera posició s’hi troben les ajudes per a l’escola bressol. També s’han rebut 12 demandes socials directes (el Comú hi fa front atorgant una suma de diners), la meitat de les quals per a entrades a l’habitatge. Altimir va destacar que el percentatge de peticions denegades és molt baix i es dóna perquè els sol·licitants superen el nivell d’ingressos o perquè troben alternatives. La capital va destinar 90.000 euros a prestacions socials (70.000 en ajudes indirectes), una xifra lleugerament inferior al 2013.
També han disminuït les exempcions concedides pel Comú d’Escaldes-Engordany. L’any passat se’n van atorgar 184, mentre que el 2013 van ser 207, i el 2012, 185. Les subvencions també s’han destinat principalment a l’Espai Lleure durant les setmanes de vacances (62 ajudes), seguides dels esports d’estiu (60) i, a més distància, per la piscina (28).
La Massana és de les poques parròquies on el nombre d’ajuts ha crescut, passant de 74 a 89. També l’Esplai i els tallers de vacances escolars ha estat on s’ha concentrat un volum més alt de prestacions (32 en cada cas), registrant un increment notable respecte del 2013. Així, els períodes subvencionats han passat de 202 a 337. A més, la treballadora social també ofereix assessorament a les famílies. L’import subvencionat pel Comú de la Massana ha estat de 18.251 euros.
A Sant Julià de Lòria, el Comú va emetre 60 informes l’any passat, dels quals 4 no complien el reglament de cohesió social i es van desestimar. Això va beneficiar 62 persones. El 2013, en canvi, van ser 57 els informes emesos, 6 dels quals van ser desfavorables. En aquesta parròquia les sol·licituds han estat principalment per a l’escola bressol (23) i la ludoescola (19). Per altra banda, el Comú ha ofert altres tipus de prestacions indirectes (com poden ser l’exoneració del foc i lloc i les activitats esportives als majors de 65 anys), que han beneficiat 1.161 persones.
El Comú d’Encamp ha concedit 62 ajudes de les 66 peticions rebudes. Això ha representat un import de 40.341 euros. La corporació va remarcar que no es poden fer comparatives ja que el reglament que ho regula va entrar en vigor el setembre del 2013.
Quant al Comú d’Ordino, ha concedit set ajudes, tres més que el 2013, el mateix nombre que les sol·licituds rebudes. Aquests ajuts han estat per al casal d’estiu i les vacances escolars. A Canillo, la corporació ha concedit 16 prestacions de les 17 presentades. El 2013 se’n van rebre i atorgar 18.
El perfil dels beneficiaris són famílies monoparentals, principalment dones, o persones grans soles. Quant als ingressos, alguns comuns van situar-los per sota del llindar de cohesió social i d’altres no van facilitar la in­formació.