Martí defensa la multilateralitat i el rol dels organismes internacionals

El cap de Govern, Antoni Martí, va aprofitar ahir l’acte d’obertura de la 33a edició de la Universitat d’estiu per fer una defensa del multilateralisme, la cooperació i la confiança en els organismes internacionals. 
I és que, partint de la base que el projecte de la Unió Europea fa gairebé una dècada que és qüestionat i que també s’ha posat en dubte el rol de les Nacions Unides, Martí va insistir en la necessitat de preguntar-se si hi ha un altre camí millor per fer front als reptes globals, i va arribar a la conclusió que “no”.
Tot i aquesta manca d’alternatives, el cap de Govern, que va destacar l’oportunitat que suposa aquesta nova edició de la Universitat d’estiu per “reflexionar sobre els grans reptes globals”, va admetre que sí que hi ha marge per “millorar el camí de la multilateralitat i la cooperació”, i va destacar que en el cas d’estats com Andorra, que mai no seran superpotències, l’única oportunitat per afrontar els reptes futurs radica precisament en la multilateralitat i a ser presents i participar activament en els organismes internacionals.
En aquesta línia, Martí, que va reiterar “la voluntat dels andorrans de participar, des de la nostra identitat, en el reforç dels camins de la multilateralitat”, va recordar que organismes com el Consell d’Europa, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el Greco o el Tribunal dels Drets de l’Home, entre d’altres, tenen més presència en el dia a dia d’Andorra que no pas en el d’altres estats més grans.
Així, el cap de Govern, que va insistir que els grans problemes de la humanitat “només es poden resoldre amb una acció coordinada i conjunta”, va defensar la contribució d’Andorra en els organismes internacionals i va recordar que l’acció global ha d’anar també acompanyada d’una “concreció local”.
En aquest sentit, Martí, que va expressar el seu desig que de les reflexions que es facin aquests dies en el marc de la Universitat d’estiu en pugui sortir “una fe renovada en el multilateralisme”, va insistir en la línia seguida per l’executiu demòcrata els darrers cinc anys de mirar d’“alinear les polítiques locals amb els objectius d’abast global”.
Així, el cap de Govern va lligar la necessitat interna andorrana de diversificar i obrir l’economia amb la necessitat global d’avançar cap a una economia global cada vegada més interrelacionada, més transparent i més cooperant. També va posar com a exemples de la voluntat d’aquesta alineació de polítiques la lluita contra el canvi climàtic amb accions com el foment del vehicle elèctric i el desenvolupament d’un nou model energètic.

Un fracàs de 3.000 milions de dòlars

En la primera jornada de la Universitat d’estiu va participar un ponent d’excepció com és el secretari general adjunt per als finançaments innovadors per al desenvolupament de l’ONU, el doctor Philippe Douste-Blazy, que va parlar de les noves formes de finançament per fer front a l’extrema pobresa, un dels “grans problemes” per al desenvolupament sostenible.
Douste-Blazy, que va assegurar que acabar amb l’extrema pobresa necessita una inversió i que si es fa ara serà menor que d’aquí vint anys, va posar com a exemple el sistema creat per ell mateix, Unitaid, una iniciativa consistent a obtenir “una petita contribució” d’activitats globalitzades com poden ser el turisme, el telèfon mòbil, internet, el petroli, el gas i el tabac, entre d’altres. En el seu cas concret es va optar pel turisme i es va proposar que s’agafés un euro per cada bitllet d’avió venut. “La iniciativa va ser un fracàs i un èxit a la vegada”, va explicar Douste-Blazy, que va precisar que únicament dotze països es van afegir a la proposta tot i que s’ha pogut recaptar fins a 3.000 milions de dòlars en deu anys.
Abans de la ponència del doctor Douste-Blazy,  la secretària general adjunta per a la comunicació i la informació pública de l’ONU, Cristina Gallach, va exposar els 17 objectius i part de les 169 fites específiques que preveu l’Agenda 2030, “la més àmplia, més global i més universal que s’ha fet mai” perquè és per a tots els països, siguin pobres o rics. En aquest sentit, Gallach, que va insistir que es tracta d’una “Agenda per la gent i pel planeta”, va destacar que l’objectiu bàsic que caldrà haver aconseguit el 2030 “és que ningú s’hagi quedat enrere”.