Entre el 2019 i el 2021 hi va haver un total de 16 suïcidis consumats. Més de la meitat, fins a 9 van ser homes més grans de 20 anys, i en dues ocasions els afectats van ser d’edats compreses entre els 15 i els 19 anys, un home el 2019 i una dona el 2021. També cal observar que d’aquests tres anys, va ser el 2020, en plena pandèmia, quan n’hi va haver menys, 3 suïcidis d’homes, enfront dels 7 del 2019 i els 6 del 2021. Així es desprèn de la resposta de la ministra de Salut, Helena Mas, a les preguntes plantejades per la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, demanant dades de salut mental.  Si bé la consellera les demanava fins a dia d’avui, des del ministeri es puntualitza que no s’hi inclouen les dades del 2022 i 2023 “perquè encara no estan tancades”. I d’abans què en sabíem? Doncs que del 2016 al 2020 hi va haver 26 suïcidis per una resposta del llavors ministre de Salut, Albert Font, a la pregunta de la consellera Carine Montaner.

Pel que fa a les temptatives de suïcidi, Mas ofereix dades més recents. Així, entre el 2022 i el 2023 n’hi va haver 79, incloent-hi des de crides d’atenció fins a autolesions lleugeres sense lesió autolítica o intenció de morir. De les 40 temptatives registrades el 2022, 30 corresponen a adults i 10 a adolescents. Pel que fa a les 39 del 2023, 35 corresponen a adults i només 4 a adolescents. 

Quant al nombre de pacients atesos per l’àrea de Salut Mental des del 2019, a qui s’ha fet el seguiment després de la temptativa o temptatives de suïcidi, han estat 65, 41 dels quals dones i 24, homes. La majoria són de 18 anys d’edat en endavant (51). Els adolescents han estat 11, 8 de les quals dones i 3 homes. Des del ministeri també es detalla que des del 2019 s’han registrat 6 recurrències de temptatives de suïcidi (5 dones i 1 home). 

Precisament sobre els protocols i recursos per atendre i fer el seguiment de les temptatives de suïcidi, Mas detalla que la valoració inicial es fa al servei d’Urgències per un psiquiatre de Salut Mental que en funció de l’estat psicopatològic de la persona la deriva a la unitat d’aguts de Salut Mental o bé a consultes externes del mateix servei. També s’exposa que per qualsevol temptativa de suïcidi s’activa el codi de risc de suïcidi, que implica una combinació de visites presencials a Salut Mental amb un acompanyament telefònic que porta a terme l’equip d’infermeria. Segons es puntualitza, aquest seguiment telefònic es fa al cap de 72 hores de rebre l’alta mèdica i s’estableix un pla de visites presencials que inclou com a mínim una visita mensual, visites trimestrals i alta després de 12 mesos si l’evolució del pacient és favorable. 

Més pacients i visites
La resposta de Salut també recull el nombre de persones ateses per Salut Mental durant el 2022 i el 2023. D’entrada s’observa un augment dels pacients. Així, si el 2022 en van ser 3.462, l’any passat es van registrar fins a 3.733. Per grups d’edat, però, el que més creixen són els adults (de 2.577 a 2.761) i els infants fins a 11 anys (de 385 a 423). També ho fa el dels adolescents, però en menor mesura, i passa de 500 a 555.

Pel que fa a les visites fetes  a consultes externes del servei de Salut Mental corresponents al 2022 i 2023, també s’observa que han augmentat. Entrant al detall de les xifres, l’any passat el nombre de visites va augmentar gairebé un 5% respecte al 2022. Concretament, el 2022 es van fer 37.589 visites, mentre que el 2023 en van ser 39.346, i les d’adults i infants són les que més van créixer.

Temps d’espera
Finalment, i en relació amb el temps d’espera per ser atès a Salut Mental, a 25 de març del 2023 el servei de psiquiatria era el que més dies acumulava, 39,1, seguit del de psicologia amb 28,9 dies, i psicologia infantil amb 15,5. Per a la visita a la Unitat de Conductes Addictivies, entre la trucada i la primera visita passaven 9,7 dies.