Fins a 980 persones van sol·licitar la nacionalitat andorrana l’any passat, un 10,5% menys que les persones que ho van fer el 2016 i un 51% menys que les 2.000 que la van demanar el 2007, segons les dades facilitades ahir pel departament d’Estadística, que, d’acord amb les previsions de la Llei del pla d’estadística 2018-2021, fa pública per primera vegada l’estadística d’adquisicions de la nacionalitat andorrana.
Del total de les peticions presentades, a 627 persones (64%) se’ls va atorgar la nacionalitat amb plenitud de drets, mentre que les 353 sol·licituds restants (36%) es van resoldre amb el reconeixement del dret a l’adquisició de la nacionalitat a títol provisional, a l’espera que el sol·licitant acredités la pèrdua efectiva de la nacionalitat, o nacionalitats, si és el cas, anterior.
De les persones que van obtenir la nacionalitat amb plenitud de drets, fins a 426 (el 67,9%) la van adquirir per origen, i els 201 restants per altres motius d’adquisició, i van ser aquests darrers, per tant, els que van haver de renunciar a la seva nacionalitat d’origen.
De fet, i com recorda el departament d’Estadística, seguint la normativa europea en matèria d’estadístiques de migració i protecció internacional, l’estadística d’adquisicions de nacionalitat de residents només té en consideració els processos que impliquen un canvi de nacionalitat i que es refereixen a persones residents, és a dir, a aquestes 201 persones que han obtingut la nacionalitat andorrana amb plenitud de drets un cop acreditada la renúncia a la nacionalitat d’origen.
Així, de les 201 adquisicions de nacionalitat de l’any passat, 148 (el 73,6%) es van obtenir per l’opció de residència, 47 (el 23,4%) per matrimoni i 6 (3%) per altres vies, que es correspondrien a casos menys habituals, com poden ser els dels menors de 14 anys nascuts a l’estranger de pare o mare andorrana també nascuda a l’estranger i resident al Principat, i a l’adopció per part d’una persona andorrana nascuda a l’estranger o l’adopció per pares residents.
Així mateix, les adquisicions de la nacionalitat per residència van registrar la mateixa quantitat d’homes que de dones (50%) i es van caracteritzar per ser majoritàriament de persones que havien nascut a Espanya i que van renunciar a la nacionalitat espanyola, amb una proporció del 70,3% i del 75,7%, respectivament, tot i que també van destacar les persones nascudes a Portugal i a França. Pel que fa a les adquisicions de la nacionalitat per matrimoni, Estadística va remarcar com a dada rellevant que van adquirir la nacionalitat més dones (63,8%) que homes (36,2%).
Pel que fa a l’edat de les persones que van adquirir l’any passat la nacionalitat andorrana, el 28,8% tenen entre 40 i 49 anys, el 15,4% tenen entre 35 i 39 anys, i el 12,9% tenen entre 50 i 54 anys. Els menors de 25 anys representen únicament el 7,5% dels que van obtenir la nacionalitat.
165 baixes al registre
D’altra banda, les dades d’Estadística permeten constatar que l’any passat el Registre de Nacionalitat va registrar fins a 165 baixes, el 75,8% de les quals (125) per defunció.
De les 40 baixes restants, 39 (el 23,6% del total de baixes) corresponen a persones que van perdre la nacionalitat o bé perquè va caducar la nacionalitat atorgada a títol provisional per reconeixement del dret d’adquisició, un cop finalitzat el termini legalment establert per haver acreditat la renúncia a la nacionalitat o nacionalitats d’origen, o bé perquè un cop assolits els 18 anys d’edat no es va procedir a sol·licitar la nacionalitat definitiva. La darrera baixa registrada (0,6% del total) correspon a una persona que va renunciar a la nacionalitat andorrana.
Les peticions van caient de forma gradual des del 2006
Des que l’any 1993 es va aprovar la primera Llei de la nacionalitat, que definia els requisits a complir per a l’obtenció de la nacionalitat andorrana, les sol·licituds han tingut una evolució desigual. Així, entre els anys 1996 i 2004, les sol·licituds i, per tant, el nombre d’obtencions de la nacionalitat andorrana, van tenir un comportament “discretament a l’alça”.
Amb la modificació de la llei de l’any 2004, que, entre altres canvis, va rebaixar a 20 els anys de residència necessaris per a l’obtenció de la nacionalitat, es va constatar un increment de les sol·licituds, que van registrar els seus màxims els exercicis 2005 i 2006, amb 2.355 i 2.192 persones, respectivament. No obstant, a partir del 2006, disminueix de forma gradual el nombre de persones que sol·liciten la nacionalitat andorrana fins a arribar a les 980 que ho van fer l’any passat. Des d’Estadística s’explica la disminució en el descens dels naixements i en l’augment de la població forana amb més de vint anys de residència.