A la dreta, ca l'Eduardo, aleshores seu de la Correus espanyols, amb el fris de pedra que amb la reforma dels baixos va ser retirat i que la propietat va tenir l'encert de conservar; el 2010 el va tornar a instal·lar, ara al lateral de l'edifici, tocant al Papanico. Al davant de ca l'Eduardo -atenció al noi amb braçalet de dol, al primer terme-, casa Coletes amb la competència, la Poste. L'autor de la fotografia en blanc i negre, el fotògraf Werner Lengemann (Kassel, 1924-2001), ens va visitar a la segona meitat dels anys 50 i en va deixar un sensacional fotoreportatge, a banda d'Andorra, prinzessin des Glück, un pintoresc i poc conegut llibre de viatges; el fons es pot consultar a l'Arxiu Nacional. Pel que fa al fris, amb la inscripció IHS -el monograma de Crist- i una confusa escena de caça, Jordi Casamajor considera que podria tractar-se de la llinda d'una antiga casa pairal, tot i que el temps n'ha esborrat les inicials o el nom del cap de casa, i la data cap al segle XVII. El viatger Juan Avilés en feia la següent referència a El Pallars, Arán y Andorra (1893): "En la plaza principal de Andorra la Vella se ven dos o tres casas pertenecientes a los más ricos hacendados. Junto a la de Plandolit hay empotrados dos sillares en juna fachada, aprovechados sin duda de alguna casa arruinada, en uno de los cuales se lee en caracteres góticos: PDA 1128 M. En el otro sillar se representan de un modo grosero y tosco una cabra montés perseguida por un perro". El bon Avilés va confondre el monograma IHS amb el numero 1128!