Diari digital d'Andorra Bondia
Espot i Gallardo durant la compareixença per explicar el paquet de mesures.
Espot i Gallardo durant la compareixença per explicar el paquet de mesures.

Aplicació de l’IPC a tots els sous inferiors als 27.130,44 euros anuals


Escrit per: 
Meritxell Prat / Foto: Facundo Santana

El cap de Govern, Xavier Espot, va anunciar ahir a la tarda el paquet de mesures que ha previst l’Executiu per tal de millorar el poder adquisitiu dels ciutadans. Unes accions “molt transversals” que prèviament es van exposar en el si del Consell Econòmic i Social i que va deixar clar que són “el pla més ambiciós aprovat fins a la data”, si es deixa de banda el paquet de mesures de la Covid. Entre les més destacades, l’obligació per llei d’aplicar l’IPC a tots els salaris que es troben entre el sou mínim i el mitjà, l’increment del sou mínim fins als 1.200 euros, una apujada de les pensions de jubilació, invalidesa i viduïtat del 3,64%, noves convocatòries i flexibilització de requisits per accedir a ajuts al lloguer o a l’estudi, transport públic gratuït durant sis mesos o una reducció de l’impost dels hidrocarburs a les empreses i la rebaixa de l’IGI als productes de primera necessitat. Per tal d’implementar-les, l’Executiu hi destinarà, de manera directa o indirecta, uns 8 milions d’euros addicionals.

Espot, que va comparèixer acompanyat del ministre d’Economia i Empresa, Jordi Gallardo, del de Finances, Eric Jover, de la d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, de la de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó i de la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va remarcar la voluntat del Govern per “millorar decididament el poder adquisitiu dels ciutadans i en particular de la gent amb les rendes més baixes”. Ara bé, també va explicar que s’han inclòs mesures “destinades a les rendes mitjanes que també han vist laminada la seva capacitat adquisitiva”. El cap de Govern va assenyalar que tot i que molts sectors d’activitat “han retornat a les xifres prepandèmia, bona part de la ciutadania va perdent més poder adquisitiu. Fins i tot qui té una feina estable està patint severament els efectes de l’important increment de preus”.

Els objectius que es persegueixen són tres: salvaguardar el benestar econòmic dels treballadors i les seves famílies, consolidar el teixit econòmic i empresarial i fomentar l’estalvi i la transició energètiques.

A més, es va deixar clar que les mesures són una proposta “inicial” subjecta a modificacions en funció de les aportacions que puguin fer patronal i sindicats durant les pròximes setmanes, i també va assegurar que es vol obrir un “procés de diàleg” amb els grups parlamentaris.

Salaris
D’entrada, Espot va anunciar un increment obligatori, però no retroactiu, dels salaris que se situen entre el salari mínim i el salari mitjà (27.130,44 euros) als quals no se’ls hagi aplicat voluntàriament l’IPC del 2021. Es preveu que se’n puguin beneficiar 24.500 persones, però el cap de Govern no va poder concretar en quin moment es farà efectiva l’apujada, ja que la mesura necessita una modificació legislativa. Tot i haver-se donat 15 dies per treballar les mesures amb els membres del Consell Econòmic i Social i tenint present els terminis de la tramitació parlamentària, que podria ser per extrema urgència i necessitat, Espot va assegurar que en el termini d’un mes voldria tenir el text a tràmit. En aquest sentit va apuntar que si l’aprovació s’allargués fins a la tardor, es podria preveure l’aplicació retroactiva de l’IPC al moment de l’anunci de la mesura.

D’altra banda, s’aprovarà un augment del salari mínim fins als 1.200 euros mensuals, el que suposa un increment del 3,64% respecte dels 1.157,87 euros actuals. El cap de Govern va destacar que la mesura suposarà que “en quatre mesos hàgim incrementat el salari mínim en gairebé un 7%” i que el sou mínim se situï en el 54,7% del salari mitjà del 2021 o el 55,60% del gener del 2022. Tot plegat permet apropar-se una mica més al 60% que recomana la Carta Social Europea, i uns dels objectius de la legislatura que Espot, però, va admetre que “no sé si complirem”.

L’increment del salari mínim, que serà efectiu a partir del mes que ve, implica també l’augment d’algunes prestacions no contributives lligades al Llindar Econòmic de Cohesió Social (LECS): prestacions per desocupació involuntària, prestacions familiars per fill a càrrec, pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat, pensions de solidaritat per a gent gran, complements no contributius de vellesa, invalidesa i viduïtat, pensions de viduïtat temporals i pensions d’orfenesa. En total, pràcticament 600.000 euros de més. 

Espot també va anunciar un increment del 3,64% de les pensions contributives de jubilació, invalidesa i viduïtat, sempre que l’import total de totes les pensions que rep una persona sigui inferior al salari mínim, es tingui una residència efectiva a Andorra i una cotització mínima de 25 anys a la branca de jubilació. Aquesta mesura suposarà una aportació addicional del Govern de com a mínim 1 milió d’euros “per no volem generar més càrrega a la branca de jubilació” i se’n podran beneficiar aproximadament 3.200 persones.

Transport públic
A banda dels sous, una altra de les mesures més cridaneres, Espot va admetre que fins i tot els genera “una mica de vertigen”, és la gratuïtat dels abonaments mensuals de transport públic i també del Bus Jove. “Té un cost econòmic molt significatiu en un moment en què les nostres capacitats no són folgades, però estem convençuts que és una aposta arriscada però no equivocada”, va afirmar. Per ara la mesura serà en forma de prova pilot durant sis mesos i se’n podran beneficiar tots els residents al país. En total suposarà una aportació addicional del Govern de com a mínim 2,8 milions d’euros i Gallardo es va mostrar confiat que ajudi a descongestionar el trànsit i a lluitar contra el canvi climàtic.

Impostos
Lligat a l’important escalada dels preus, el ministre de Finances va exposar les mesures en referència amb els carburants i els productes de primera necessitat. En aquest sentit, s’aplicarà una reducció de l’impost dels hidrocarburs als professionals del transport de persones o mercaderies per abaratir-los els costos logístics. Se’n podran beneficiar 1.400 vehicles d’empreses i la mesura serà retroactiva a partir de l’1 de gener, amb previsió de mantenir-la, o no, en funció de com evolucionin els costos energètics. Per compensar la taxa d’emissions de CO2, als vehicles de més de 7,5 tones se’ls aplicarà un increment de la devolució d’entre 0 i 3 cèntims per litre, mentre que per compensar l’encariment de preus per la crisi energètica, als vehicles de més de 7,5 tones se’ls augmenta la devolució en 7 cèntims per litre, en els vehicles d’entre 3,5 i 7,5 tones, se’ls retornarà 7 cèntims per litre amb un consum màxim de 3.000 litres anuals per vehicle, en el cas dels taxis es retornarà 7 cèntims per litre amb un màxim de consum de 2.500 litres anuals per vehicle, i en els vehicles industrials se’ls tornaran 7 cèntims per litre amb un màxim de 3.000 litres anuals per vehicle.

En el cas dels productes de primera necessitat, s’ha proposat que els bolquers i els productes d’higiene íntima femenina passin a tenir un IGI superreduït de l’1% en comptes del 4,5% actual.

Ajuts a L’habitatge
Pel que fa a l’habitatge, s’ha decidit impulsar una nova convocatòria d’ajuts a l’habitatge de lloguer amb criteris més flexibles. En aquest sentit es redueix de 5 a 3 anys el temps de residència al país i el topall d’ingressos per poder sol·licitar l’ajuda passa d’1,2 a 1,3 vegades el LECS personal o familiar. També s’incrementa el percentatge de participació de l’ajut en l’import de la renda mensual del 35% al 40% per als col·lectius prioritaris i del 30% al 35% per a la resta de la població.

Segons va detallar Pallarés, els canvis permetran que 65 famílies que fins ara no podien accedir a l’ajut ho puguin fer i s’estima que un centenar més se’n podran beneficiar en la nova convocatòria. Per al Govern suposarà una aportació addicional de 340.000 euros.

Pla Renova
També en habitatge, però afegint-hi l’estalvi energètic, s’obrirà una convocatòria extraordinària del Pla Renova amb un pressupost d’1,5 milions d’euros. Estarà destinat a habitatges de residència principal (en propietat o per a llogar) i d’una superfície de fins a 130 m2 i a edificis amb un mínim del 70% dels habitatges de residència principal (en propietat o per a llogar) i d’una superfície de fins a 130 m2. Així, es podrà subvencionar el canvi a sistemes de calefacció més eficients, instal·lació de plaques fotovoltaiques (ajuts del 40%) i substitució de finestres (ajuts del 30%). Calvó va confirmar que qui rebi un d’aquests ajuts no podrà incrementar les rendes del lloguer.

Estudis
Finalment, el Govern també ha volgut incidir en mesures destinades a evitar que es deixin els estudis de banda per motius econòmics. Així, s’augmenta el llindar d’ingressos màxim per poder beneficiar-se dels diferents ajuts a l’estudi, tant d’ensenyament obligatori com d’ensenyament superior. En el cas de l’ensenyament obligatori es passa d’un llindar màxim de 14.763 euros, als 18.720 euros actuals. Això suposa una aportació addicional del Govern de 176.000 euros i se’n podran beneficiar com a mínim 210 alumnes més. 

En relació amb l’ensenyament superior, el màxim passa dels 16.502 euros als 18.720 actuals. Això suposarà una aportació addicional del Govern de 273.000 euros i se’n podran beneficiar com a mínim 39 alumnes més.

aplicació
IPC
sous
27.130
44 euros
anuals
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic