Diari digital d'Andorra Bondia
Capítol: 1
Resum: Sobretot que no em diguin Meri, què costarà dir Meritxell. Jo entenc que si ets de fora, però aquí... Aquí si de cas Txell, o que demanin. Com et diuen? Meritxell, gràcies. Gràcies no, gràcies no, no et mostris sempre tan tova, carai. Em dic Meritxell. López. Meritxell López. No sona andorrà, estem d’acord. La mare va fer un esforç integratiu amb mi. Tan bonica... és de Mérida ella. “Merichei”, em diu. Li devia agradar més un altre nom, però ves, ja s’olorava com eren les coses a aquest país. Aquí és. A la carrera em deien qualsevol cosa, “Merisé” sobretot, però jo no baixava del ruc.
Capítol: 2
Resum: Anar a una entrevista de feina en aquestes circumstàncies no és bo. Sense haver dormit, en fi, un parell d’hores al sofà sí que he descansat, però dec fer una cara terrible. Al final no ha anat tan malament com era de preveure, però el que m’espera ara serà el gran canvi de la meva vida i ho emplena tot d’incertesa. Imagina que m’agafen aquí, he visualitzat en positiu i m’he recordat de parlar correctament: quan m’agafin aquí. Doncs quan m’agafin aquí tindré feina nova, pis nou, fa quant que no visc en un pis? Des d’abans de casar-nos, quina mandra, custòdia compartida nova, parella nova.
Capítol: 3
Resum: Si jo al banc estic la mar de bé, ara se li ha posat al cap al Roger que no podem treballar junts perquè la gent parla molt i quan se sàpiga li aniran a la Rebeca. I perquè ha de ser molt curós fins que arreglin els termes del divorci, que hi ha molta tela a tallar, aquí. Jo entenc el tema de la canalla, però crec que ma germana serà prou generosa en l’acord. Això si li ha dit. Si ahir va ser valent i va seure amb ella d’una santa vegada. Aquest matí ni un missatge, ni una pista, quina crueltat.
Capítol: 4
Resum: Si m’haguessin dit que amb 35 anys encara estaria fent aquestes feines, potser sí que hauria fet Dret com volia la mare. Provinc d’una llarga tradició d’advocats i advocades i un fiscal i dues batllesses, i quan dic el meu cognom molta gent aixeca les celles complaguda.–Ah, ets (filla, germana, neboda) de...?
Capítol: 5
Resum: I aquí tenim la Marta/Elodie entrant el mateix codi un cop i un altre a la caixa de control de l’ascensor aturat esperant resultats diferents a la vegada que intenta donar una imatge d’alteració prenupcial dins el control. Però ja no controla res.–Parles, parles igual que la meva germana, vull dir, això ho diu molt ella: Ok, oi, Roger? Ho diu molt. La teva dona, dic.- Eh? Sí, no sé, potser sí. Quines pastilles dius que t’has pres?El Marc mastega cada paraula.–És la teva dona, ho hauries de saber.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic